Sabadellencs als Jocs de París: Ian Tarrafeta s'ha convertit en una peça clau en la selecció d'handbol

La seva irrupció en el combinat nacional ha estat espectacular. Ian Tarrafeta s’ha convertit en un central d’autèntiques garanties per a l’equip de Jordi Ribera, qui té dipositada una enorme confiança en el jugador sabadellenc. El fet de jugar a la lliga francesa, al PAUC, des de fa quatre anys sembla que li ha anat de meravella per a la seva progressió. Format a la base de l’OAR Gràcia, va viure una etapa clau en el BM Granollers abans de fer el pas al país veí. Precisament, a França podrà viure un dels seus grans somnis des de petit, disputar uns Jocs Olímpics. Com valores l’última temporada en l’àmbit col·lectiu i individual a terres franceses? Com a equip, hem estat molt irregulars a la lliga. Capaços de fer grans partits i competir molt bé davant els grans, com el Nantes, Montpellier o PSG, i punxar i deixar-nos punts contra equips que han baixat de categoria. Estic més satisfet del meu rendiment personal. He tingut més responsabilitat, més protagonisme i molts minuts. El fet de tenir els Jocs com un dels objectius m’ha ajudat. Penso que ha estat un any important en la meva carrera. Ja són quatre temporades al PAUC francès. Has notat un canvi important en la teva progressió? Sí, per descomptat. El meu joc ha evolucionat moltíssim en aquests quatre anys. Els dos primers van ser d’adaptació i em va costar una mica entrar, però el tercer ja em vaig sentir titular i aquesta darrera temporada ha estat la meva consolidació. Fins i tot he notat que em posava l’equip a l’esquena, una responsabilitat que m’agrada. Podem dir, doncs, que el fet de jugar a l’estranger t’ha pogut beneficiar a títol personal per ser un dels escollits a París? El seleccionador, Jordi Ribera, segueix a tothom, estiguin on estiguin. És un apassionat de la seva feina i coneix el nivell de tots els jugadors. De totes maneres, considero que la lliga francesa té un nivell mitjà més elevat que l’espanyola en aquests moments. Els partits són més exigents i gairebé en tots els rivals et trobes jugadors internacionals. Això ajuda a endurir-te una mica més. Els duels que et pots trobar en un Mundial o Europeu s’assemblen més als de la competició francesa que la lliga ASOBAL. La selecció espanyola ha hagut de jugar un Preolímpic per accedir a París. Com ho vau viure? Va ser un moment molt feliç per a tot l’equip. Veníem d’un Europeu complicat, amb una gran decepció, i teníem entre cella i cella la classificació pels Jocs. A més, jugàvem a casa i en el meu cas, encara va ser més especial pel meu passat al Granollers. Van poder venir familiars i amics i això ens va donar encara més força. Vam fer la feina guanyant de 10 a Eslovènia, que era el rival més complicat, i ara ja estem centrats en la preparació de la cita olímpica. Amb moltes ganes de canviar el regust amarg de l’Europeu i començar a competir. Per a tu, a més de significar el debut en uns Jocs, també voldràs treure’t l’espineta personal de l’Europeu (covid) i Mundial (lesió), no? Es pot dir que no vaig tenir gaire sort en aquestes dues últimes competicions. En l’Europeu van contagiar-se una gran quantitat de jugadors. Va ser un campionat especial pel context i les circumstàncies. Encara vaig poder arribar a semifinals i la final. En canvi, la sensació al Mundial va ser molt pitjor per la lesió a la costella que em va deixar fora de combat. Va ser dur mentalment, perquè estava en un bon moment i no vaig poder participar. Són experiències que ja han quedat enrere i ara ja fa temps que no pateixo contratemps ni lesions. Els Jocs és una competició molt especial i espero que el record sigui molt més feliç. Espanya sempre es troba entre les favorites. Pot aspirar a l’or? Signaries fer podi a París? Un or olímpic és el gran somni que tots els esportistes tenim... Et passa pel cap, és inevitable. Factible ho és. França i Dinamarca estan un esglaó per sobre de totes les seleccions en principi i després, hi ha sis o set equips, entre els quals Espanya, que poden aspirar a les semifinals. I a un partit, pot passar qualsevol cosa. No és com la ‘Final Four’ de la Champions. Ara mateix, és difícil signar el podi, jo crec que l’objectiu és arribar a semifinals. Podem fer-ho. Després de jugar un Europeu i un Mundial, els Jocs tanquen un cercle en la teva trajectòria? Encara soc molt jove! No m’ho plantejo d’aquesta manera. Els Jocs és complir un somni que tens d’ençà que comences a jugar i ho veus molt llunyà. De moment, em trauria com un pes de sobre, ja hauria participat en uns Jocs Olímpics i viscut una experiència tan especial. A partir d’aquí, sempre pots trobar més al·licients de cara al futur i, per descomptat, repetir en uns altres Jocs. Li preguntàvem al teu company sabadellenc Aleix Gómez si es considerava un referent per als més joves. Tu què en penses? No m’ho plantejo ara mateix. Tinc un cosí de 15 anys que juga al Creu Alta Sabadell i puc notar un respecte o admiració cap a l’Ian jugador, res més. Si em contacten per fer una xerrada o un campus serà un motiu il·lusionant per a mi. Vol dir que estic fent les coses bé. Intento ser sempre jo mateix i no canviar. Es tracta de donar el millor exemple possible.