L’òpera de Sabadell és internacional després de seduir Estònia

La senyera és una bandera més als carreres a prop del majestuós castell medieval de Kuressaare. A alguns restaurants, fins i tot, es pot sentir músics entaulats parlant en català. L’arribada de la Fundació Òpera Catalunya al Festival de Saaremaa, on és la convidada d’honor amb cinc òperes, té una aura de cita imperdible a Estònia. De fet, és un dels esdeveniments culturals de l’any als bàltics. L’expectació va quedar satisfeta amb la llarga ovació, acompanyada d’una bona repicada de peus, dels prop de 2.000 espectadors en acabar la l’estrena vibrant, intensa i extasiant que va suposar Tosca, de Giacomo Puccini. El desembarcament català a Estònia és considerable: quatre tràilers plens de decorats i un vol xàrter per arribar-hi; unes 150 persones entre músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, solistes, tècnics i el cor de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés; el regidor de Cultura, Carles de la Rosa; i la delegada del Govern als Països Bàltics i Nòrdics, la sabadellenca Montserrat Riba Cunill, no es van voler perdre l’estrena internacional d’Òpera Catalunya, companyia amb seu a la ciutat. Tampoc les autoritats del país ni l’ambaixador espanyol a Estònia, Guillermo Javier Corral Van Damme. El festival ha muntat un escenari i dues carpes gegants per acollir les cinc òperes. El castell medieval de Kuressaare semblava un decorat natural de l’obra de Puccini. Especialment quan, al final de l'òpera, totalment desesperada per l’execució de Mario, Tosca s’enfila a les muralles del Castell de Sant’Angelo, la presó papal de Roma, i salta al buit sota la una nit estrellada. [caption id="attachment_309352" align="alignnone" width="700"] El Castell de Sant'Angelo, de Roma, escenificat a dins del castell medieval de Kuressaare / GUNNAR LAK[/caption] Va ser el moment culminant d’una òpera que, abans d’arribar a la tragèdia, va transportar per diferents atmosferes els espectadors bàltics, que van entregar aplaudiments in crescendo. Un moment clau va ser el final del segon acte, que acaba amb Tosca immòbil a mig girar i mirant fixament el públic mentre les cortines tanquen. Dirigida escènicament per Carles Ortiz, és una òpera en què el suspens juga un gran paper. Ho comentava abans de la funció el director musical sabadellenc Sergi Roca Bru, kapellmeister establert a Alemanya que va dirigir amb una gran solvència la Simfònica. “És una òpera extraordinària, molt ben travada dramatúrgicament. Com un thriller que no deixa temps per respirar amb un malvat, un protagonista en perill i una història d’amor entremig”. Ja va dirigir l’obra per Òpera Catalunya el 2021 a la Faràndula i admet que l’apassiona: “Jo només intento transmetre aquesta passió amb rigor: que els músics toquin de manera acurada i que els cantants se sentin còmodes, perquè gaudeixi el públic”. I el triple propòsit es va complir. L’orquestra, després de la feina ingent de preparar cinc produccions en només tres setmanes, va agradar. I els solistes van signar una actuació destacada i agraïda, tant la soprano Maribel Ortega (Tosca) com el tenor Enrique Ferrer (Mario Cavaradossi) i el baríton Luis Cansino (Scarpia).

L’esdeveniment de l’any a Estònia

L’Òpera Catalunya va comprovar la importància que té per Estònia el festival de Saaremaa, un dels esdeveniments culturals de l’any al país amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, segons xifrava Kertu Orro, directora d’Eesti Kontsert (promotora del festival). L'any que ve el país convidat al festival serà Corea del Sud. “Ha estat un any d’esforç per venir a aquest festival, que és únic, preciós i especial. És un repte, però és una gran oportunitat”, apunta el director de la Fundació, Òscar Lanuza. La delegada del Govern, Montserrat Riba Cunill, va voler posar en context la tasca de la companyia: “Gràcies al coratge de la gent de Sabadell tenim l’oportunitat de veure òpera arreu de Catalunya”. Precisament, aquesta va ser la raó per la qual la llegendària soprano Mirna Lacambra va engegar el projecte el 1982, quan era inimaginable aquest èxit internacional.

Qui diu que els bàltics són freds?

El festival de Saaeremaa continuarà amb Carmen, de Bizet, en una versió que fusionarà l’òpera i el Ballet Flamenc de Barcelona, que té com a director, coreògraf i ballarí David Gutiérrez, resident a Sabadell. Les entrades es van esgotar un any enrere i es va decidir programar una segona funció. La companyia de ballet flamenc és un èxit internacional, tant als països nòrdics i bàltics com a Àsia. “Acabem d’arribar al mig milió d’espectadors i a una quarantena de països de tot el món”, explica Gutiérrez. La seva pròxima actuació serà a Finlàndia. Uns dies enrere van oferir la mateixa Carmen a Tartu, una ciutat estoniana que és Capital de la Cultura Europea el 2024. Hi van signar un èxit espatarrant. “El públic va acabar l’espectacle aplaudint dempeus. Ens van dir que això no havia passat mai en aquell teatre”, explica. Va quedar en entredit que els bàltics són de tarannà fred, almenys davant del flamenc. Òpera Catalunya també representarà al castell medieval de Kuressaare Manon Lescaut, de Puccini, Il trovatore, de Verdi, i una gala lírica amb composicions catalanes i espanyoles.