El Centre d’Esports va acomiadar el 2024 amb el sisè empat consecutiu. Un regust amarg a un any amb més ombres que llums esportivament. Un any que serà recordat pel segon descens més traumàtic al terreny de joc, el segon fracàs més gran de la centenària història del club. Ara s’està intentant posar remei a la desfeta gairebé a contrarellotge.
Les dues vegades que el Sabadell ha caigut al quart esglaó del futbol estatal ha tingut la sort de recuperar la categoria la temporada següent. Així va passar a la temporada 94/95 —el descens administratiu a Tercera Divisió per impagaments va provocar una reestructuració global del club— gràcies a un filial de màxima qualitat. Els Jordi, Manolo Garcia, Titi, Piti, Garzón, Pedro, Manel, Berenguer, Santi Navarro, amb un tècnic també amant dels joves com Antonio Jaurrieta, van treure les castanyes del foc i van teixir una gran connexió amb l’afició. La irrupció d’una Gestora encapçalada per Joan Soteras també seria clau en el tram final per solucionar la greu situació econòmica.
A la 2006/07 va repetir-se la història. La caiguda a Tercera Divisió també va provocar un canvi radical i de nou va aparèixer Joan Soteras per recuperar la il·lusió, apostant per l’experiència de Ramón Moya a la banqueta. Va sortir bé, però tampoc va ser un camí de roses. Només cal recordar la famosa tanda de penals al Lluís Sitjar contra el Mallorca B en un duel de màxima tensió.
Sortir d’aquest pou és una obligació. Així ho va deixar clar el director esportiu, Lucas Viale, només accedir al càrrec. Va demanar màxima implicació per lluitar al fang de la categoria. Un bon inici de lliga semblava confirmar el paper de favorit, però els últims sis empats consecutius han encès els llums d’alarma. Potser algunes victòries anteriors amb certa fortuna havien servit per tapar notables carències.
És evident que l’engranatge s’ha trencat amb baixes importants com Urri i Ton Ripoll, però aquest expedient ‘X’ ofereix altres dades preocupants: Peque Polo va trencar, amb la seva estrena golejadora, una ratxa de cinc jornades consecutives sense cap diana d’un davanter. Una alarmant manca d’encert. L’equip també ha comès errades incomprensibles en defensa, encaixant gols matiners als camps de la Peña Deportiva, Premià de Dalt contra el Badalona Futur. Diumenge passat, la concessió de rigor va arribar en un altre moment clau: just abans del descans.
Si mirem el got mig ple, com li agrada a David Català, el Sabadell continua en una situació de privilegi. Ser tercer abans de tancar la primera volta podia entrar en les previsions d’una categoria molt igualada. Altres diran que ara podria ser campió d’hivern amb un notable avantatge si hagués estat una mica més inspirat.
La lliga no es guanya el desembre, tots ho sabem. El millor exemple pot ser l’Hèrcules de la passada temporada, que va arribar a estar fins i tot fora del play-off a la segona volta. La seva afició va llançar pedres als seus jugadors després d’un partit perdut al Rico Pérez o al camp del cuer La Nucía. Va acabar campió. Això sí, l’equip va estar a l’altura en el moment decisiu del campionat.
Caldran moviments en el mercat d’hivern. N’hi haurà, segur. S’està treballant per reforçar determinades posicions. També hi haurà sortides. És el de sempre cada temporada. La necessitat obliga a moure fitxes. No pot passar com en temporades anteriors, quan es va malbaratar de manera lamentable aquest mercat. Per exemple, l’última a Segona Divisió A. D’altra banda, la figura de l’entrenador comença a estar molt qüestionada. De moment, sembla que tindrà la confiança per començar el 2025. De totes maneres, el primer partit de l’any, davant el Torrent, apunta a ultimàtum encobert. Penja d’un fil... encara que la prioritat és reforçar la plantilla.
D’altra banda, el 2024 també ens deixa dues fotos impactants i contraposades en l’àmbit institucional. Els primers dies de gener, un grup italià d’infaust record es passejava per la Nova Creu Alta gairebé com a propietari del club... sense haver desembutxacat ni un euro. Ni era la seva intenció. Uns mesos més tard, podíem veure una altra imatge molt més seriosa i esperançadora amb la presentació del projecte encapçalat per l’americà Adam Rothstein, ja màxim accionista individual del club, a la Cambra de Comerç de Sabadell acompanyat del president, Pau Morilla-Giner, i representants de diferents àmbits empresarials de la ciutat.
El Centre d’Esports té la sort que el seu president és molt arlequinat. Un cor arlequinat que va impedir una venda desastrosa i funesta fa un any i ara treballa incansablement per consolidar el club. El projecte és ambiciós. És tornar al futbol professional, com va passar el 2020/21, i no deixar-ho escapar. El primer pas és guanyar el primer partit del 2025 a l’inici de la segona volta del campionat. Un llarg camí. O no tan llarg, 17 jornades per canviar la dinàmica, recuperar la il·lusió de l’afició i lluitar pel retorn a Primera Federació. Com dèiem, una obligació.
