Les excavacions arqueològiques iniciades el passat novembre al sector de la Via de Massagué i el Raval de la ciutat ja han donat els primers resultats. Un tram de dos metres de la muralla del Sabadell del segle XIV, el fossat i diverses sitges contemporànies de l’època són algunes de les troballes més destacades que l’equip de l’arqueòleg Jordi Roig ha pogut trobar fins ara. “Això explica que hi ha activitat humana des del segle XII-XIII”, exposa Roig.
Les excavacions arqueològiques s’estan duent a terme a la Via de Massagué / VICTÒRIA ROVIRA
De moment, és el primer resultat fefaent que, tot i un estat de conservació força precari pel que fa a les restes del sistema defensiu, ha servit per constatar l’existència d’aquests elements singulars.
Les edificacions de finals del segle XIX i primera meitat del segle passat va provocar que desaparegués gran part de la muralla en alçat, però no tota la seva totalitat. “Hem pogut trobar un petit tram de dos metres en un dels extrems, on no hi havia soterrani”, lamenta Roig. Tanmateix, s’ha pogut observar “una gran rasa molt fonda”, pertanyent al fossat defensiu, d’uns tres metres de llarg per vuit d’amplada.
“No hem atacat aquest sector”
D’altra banda, i un cop pentinada la zona que dona a la Via de Massagué, en els pròxims dies Jordi Roig iniciarà un treball més minuciós a tocar del carrer del Raval de Dins. “Encara no hem atacat aquest sector”, explica Roig.
Tot i això, s’espera que en aquesta zona del solar, on correspondria el nucli habitat, l’espai intramurs, es localitzin habitatges amb sitges i elements vinculats a la pagesia. Cal recordar que des del XII fins al XIV –època medieval–, el Raval era habitat per pagesos: “N’hi ha una dotzena, però només n’hem excavat tres. Podem determinar que corresponen al segle XIV-XV”. En la mateixa línia, afegia esperançat que “encara hi ha l’expectativa, però no hem trobat restes més antigues del segle XIV, tot i que algunes d’elles –sitges– podrien ser més antigues, del barri medieval, del segle XII-XIII”.
Els resultats que s’obtinguin a partir dels pròxims dies podrien significar un material arqueològic de gran valor, tal com va reconèixer l’arquitecte: “Quan es convertien en inservibles, s’hi llençaven deixalles, que podien ser peces ceràmiques, eines, etcètera”. Restes d’època medieval (1200-1300), com monedes de bronze, podrien ajudar per datar la cronologia i situar-ho en context –Alfons I, Jaume I-II– per saber exactament l’antiguitat d’aquest Raval.
Les troballes al solar de la Via de Massagué, 10-12-14, no s’acaben aquí: també han permès localitzar dos forns de cocció de grans dimensions circulars que correspondrien al segle XVIII i que permetran continuar documentant la vida en aquest barri de fa tres-cents anys predominat per terrissers artesans.
Ara quedaria per conèixer a fons el costat est –el Raval de Fora i el carrer del Convent– per saber amb precisió on aniria la muralla i per on s’estendrien les sitges i tallers de terrissers.
