Sabadell registra uns nivells de contaminació no recomanables per a la salut. 22.100 vehicles passen cada dia per la Gran Via, una de les principals artèries de la ciutat. L’estació de contaminació atmosfèrica, situada a l’alçada de la carretera de Prats de Lluçanès, detecta, any rere any, partícules en suspensió (PM10) i diòxid de nitrogen (NO2) que estan dins la legalitat europea, però per sobre dels límits marcats per l’Organització Mundial de Salut (OMS).
Un dels principals contaminants és el diòxid de nitrogen, que es genera per la combustió dels motors dels cotxes. La seva presència a l’aire de Sabadell va ser de 28,3 micrograms per metre cúbic (µg/m3) de mitjana el 2022, triplicant el que l’OMS considera perjudicial per a la salut per tot l’any (10 µg/m3), segons les dades del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat.
La capital del Vallès va sobrepassar aquesta marca 362 dels 365 dies de l’any, amb pics per sobre dels 50 µg/m3 diaris el primer trimestre de l’any. Les hores punta, quan es produeixen retencions a la Gran Via, és quan s’emeten més contaminants: al matí (entre les 8 h i les 10 h) i al vespre (entre les 19 h i les 21 h), quan la majoria de sabadellencs van i tornen de la feina, i el trànsit de mercaderies és més intens. Respecte al 2021, la concentració de diòxid de nitrogen ha escalat un 3%, després d’anys en què hi havia hagut fortes baixades en els registres.
Pel que fa als nivells de PM10 –partícules de pols, cendres, metàl·liques, ciment o pol·len, entre d’altres– van quedar en 24,1 µg/m3, lleugerament per sobre dels màxims definits per l’OMS (20 µg/m3).
Sabadell sí que compleix amb els topalls marcats per la Unió Europea, que és més permissiva (40 µg/m3 anual en NO2 i PM10): de fet, segons els paràmetres comunitaris, l’estació de l’Eixample de Barcelona va ser l’única de l’Estat a superar el valor màxim permès de contaminació. En canvi, segons el criteri de l’OMS, totes les grans ciutats d’Espanya sobrepassen els valors recomanats per a la salut.
El servei de Salut de l’Ajuntament de Sabadell reconeix que, malgrat que es compleix amb la legislació europea, els indicadors no són aconsellables. “En els darrers anys s’ha superat sistemàticament el valor per a la protecció de la salut humana fixat per l’OMS de NO2 i de PM10, fet que comportaria efectes negatius sobre la salut de la població que s’hi trobi exposada a llarg termini”, indiquen. Entre les afeccions més comunes hi ha la inflamació de les vies respiratòries i l’augment de casos de bronquitis infantil.
La rotonda de Sant Pau de Riu-sec, per sobre de la C-58, dona accés a la Gran Via de Sabadell / LLUÍS FRANCO
Més de 50.000 persones prop de la Gran Via
Un de cada cinc veïns de la ciutat viu a tocar de la Gran Via. Segons el cens de l’Ajuntament de Sabadell, són més de 50.000 persones que han de respirar un aire perjudicial cada dia. La pol·lució a l’eix principal de la ciutat preocupa (i molt) els residents, i el Govern municipal, la Generalitat i els agents socials i econòmics, que es plantegen com treure cotxes del mig de la ciutat.
Trànsit a la Gran Via de Sabadell / VÍCTOR CASTILLO
La primera de les accions serà la remodelació i pacificació parcial de la Gran Via, amb una desena d’obres que serviran per ampliar les voreres, posar més zones verdes i cedir més espai per anar a peu i en bicicleta en detriment dels cotxes. Les actuacions tindran lloc entre el 2023 i el 2024. La primera, l’ampliació del pas de vianants i de les voreres al davant del Taulí ha començat aquesta mateixa setmana. El responsable de l’Oficina de Gran Via-Ripoll, Lluís Matas, considera que és el primer pas per aconseguir fer de la Gran Via “un passeig amb més verd i menys cotxes, com el que s’està fent a Barcelona amb la Meridiana”.
La ronda Nord per desviar el trànsit
Remodelar la Gran Via és un pas, però serà insuficient per reduir la presència de vehicles. El Govern de Sabadell exigeix una carretera alternativa, la ronda Nord de Sabadell i Terrassa per connectar el Quart Cinturó amb Castellar del Vallès, per poder desviar el trànsit del centre urbà. El primer tinent d’alcaldessa, Pol Gibert, creu que per moltes accions que es facin a la Gran Via, la pol·lució no es reduirà substancialment fins que es construeixi la nova via. “És l’única solució perquè els castellarencs i els camions no hagin de creuar la Gran Via tant sí com no”, argumenta. Hi coincideix Matas, que assegura que “fins que no es resolgui la ronda Nord, no podrem intervenir sobre la part central de la Gran Via”.
Des de Transició Energètica de l’Ajuntament es remeten a l’experiència del confinament domiciliari de la covid, quan es va demostrar que la reducció del trànsit millora la qualitat de l’aire: la mitjana de NO2 a l’aire va caure de 34,1 µg/m3 (2019) a 26,3 µg/m3 (2020).
El Govern de la Generalitat coincideix en el diagnòstic, però no en la solució. El conseller de Territori, el sabadellenc Juli Fernàndez, proposa allargar la ronda Oest sabadellenca fins a Castellar i no construir cap nova carretera entre les dues capitals vallesanes. En canvi, tant l’Ajuntament com el PSC a escala nacional volen incloure la ronda Nord en els pressupostos de la Generalitat del 2023, que ara mateix és l’únic escull per a l’acord entre republicans i socialistes. “O s’accepta la ronda Nord o no aprovarem els pressupostos, així de clar. Qui està en contra de la ronda està a favor de la contaminació a la Gran Via”, deixa clar Gibert, que també és diputat del PSC al Parlament. Jéssica Albiach, dels comuns, demanava a ERC no cedir al “xantatge” del PSC en una visita a Sabadell amb Joan Mena divendres passat.
La ronda Oest, que avui acaba en una gasolinera / ÓSCAR ESPINOSA
Els agents econòmics demanen que s’apartin les diferències i es pensi en el futur de la Gran Via i de tot Sabadell. “S’han de resoldre les divergències amb les infraestructures”, exposa el president de la Cambra, Ramon Alberich, que assegura que s’ha de tirar endavant la ronda Nord de Sabadell i Terrassa i, a banda, “no renunciar mai” a construir tot el Quart Cinturó, és a dir, l’autovia des d’Abrera fins a Granollers.
“La contaminació et treu temps de vida”
La pol·lució té efectes nocius sobre la salut. Una llarga exposició pot condicionar, i escurçar la vida. Així ho constata Ana Isabel Sogo, pneumòloga de l’hospital Parc Taulí: “La contaminació et treu temps de vida. Un increment de 5 µg/m3 de PM10 anual suposa perdre un any de vida”, adverteix.
Els efectes de la contaminació són múltiples i poden comportar malalties greus. El risc augmenta quan es tracta de zones amb un gran volum de trànsit, com la Gran Via, on hi ha concentracions importants de PM10 i PM2,5: “Només pel fet de viure a 200 metres d’aquestes concentracions ja augmenta el risc de patir patologies respiratòries, cardiovasculars i cerebrals, com l’ictus, i malalties degeneratives”, explica la doctora.
Sogo creu que s’han d’emprendre accions per treure pol·lució d’allà on hi ha persones vulnerables, com nens, embarassades i gent gran. Ella, que treballa al Taulí en plena Gran Via, exposa: “S’haurien de fer àrees protegides als entorns de les escoles i hospitals”.
