Hi ha un artefacte amb el que podem aprendre moltes coses, conèixer racons increïbles i llunyans, viure aventures, emocionar-nos, mentre les estones passen volant. El podem fer servir a casa, al tren, al carrer, a un bar i a molts llocs. Durant molts segles aquest artefacte ha estat conegut com a “llibre”. Però avui existeix un altre artefacte amb els mateixos usos que el llibre (i alguns més): el telèfon mòbil. Ambdues eines són fantàstiques per combatre l’avorriment. Però el llibre no és àudiovisual, obligant-nos a llegir, a seguir lletres, paraules i frases. Potser és massa esforç per a una societat acostumada a la facilitat i la rapidesa.
Ens agradi més o menys, els telèfons mòbils anomenats “intel·ligents” han arribat per quedar-se i per modelar l’actual societat. S’adapten a la perfecció a un temps on ho volem tot i ho volem ara. Són fonamentals per complir amb l’egoïsme i la immediatesa. Afavoreixen la comunicació al moment, convertits en eines de relació social com mai havíem tingut. Alhora, són un suport tecnològic de primer nivell. Ara no llegim mapes per anar a algun lloc. Simplement li demanem al mòbil que ens porti amb el seu “navegador” integrat. Ens trobem en tot moment amb grups de familiars, amistats, gent de la feina, d’esports compartits, etc., gràcies als sistemes de missatgeria instantània. També podem mostrar on som i amb qui, què fem o què mengem, tot plegat al moment, encara que emissors i receptors dels missatges siguin a puntes diferents del món.
Dècades enrere la ràdio i, posteriorment, la televisió van substituir parcialment el llibre, atès que demanaven molt menys esforç per usar-los. Ara, però, la ràdio i la televisió ja són al mòbil. Això explica que en el món del telèfon mòbil actualment siguin gairebé més importants els continguts més que no pas els propis aparells i la seva tecnologia. De fet, l’evolució tecnològica dels mòbils està enfocada als continguts àudiovisuals. Cal que tot es vegi millor, s’escolti millor i que les xarxes permetin un tràfic de dades molt més gran, precisament per veure més coses i veure-les millor.
Aquesta setmana ha tingut lloc a Barcelona el principal esdeveniment mundial sobre telefonia mòbil. Enguany s’ha centrat en dos aspectes: els continguts dels mòbils, i allò que diuen “internet de les coses”. Aquí destaca la nova relació establerta entre cotxes i mòbils. Els automòbils han evolucionat per potenciar aquesta relació. Ara podem saber al mòbil quin consum hem tingut, quina autonomia ens queda, on hem deixat aparcat el cotxe, si ens l’han obert per robar-lo i, fins i tot, quan s’han posat d’acord cotxe i taller per dur-lo a revisió. També podem calcar el mòbil a les pantalles -cada vegada més grans- dels automòbils. I des del cotxe, amb els seus aparells, podem ordenar al mòbil que truqui a Pep o Maria, o que ens guiï a l’adreça que vulguem. I ho podem fer de viva veu, sense tocar res. Això sí, el català no queda massa bé. Si diem al mòbil o al cotxe que truquin a la Meritxell o al Jordi Peix, no ens entendran. Tampoc ho faran si els demanem que ens guiïn a Puigreig o a Bellver de Cerdanya. El català és una assignatura pendent en la tecnologia mòbil. Aquí tenen un camp important a seguir les administracions, universitats i centres tecnològics del país.
Els continguts també centren l’actualitat congressual a Barcelona. És un negoci enorme elaborar i vendre serials i altres materials per veure’ls amb el mòbil. S’ha acabat allò de ser a casa a tal hora per veure tal programa. Ho podem fer quan vulguem i on vulguem.
Però vehicles, telèfons mòbils i continguts tenen un problema que, alhora, és la seva font de negoci: tot costa diners. Si tenim diners, viurem a l’última i gaudirem al màxim d’aquest gran artefacte contra l’avorriment. Si no els tenim, viurem una vida diferent. Però sempre ens quedaran les biblioteques -gratuïtes a Catalunya-, per lluitar contra l’avorriment amb l’antic però encara útil artefacte anomenat llibre.
“Ens agradi més o menys, els telèfons mòbils anomenats “intel·ligents” han arribat per quedar-se i per modelar l’actual societat”
