Una casa plena de textures. Així podríem definir la proposta que signen Ferran Martori i Berta Fusté (Cos Arquitectes), juntament amb l’arquitecte Roger Sauquet, al barri de la Creu Alta. Entrant pel carrer, a mà esquerra hi ha un estudi, entremig el pati de la casa i, a la dreta, l’habitatge, vist amb la perspectiva de la fotografia. Les textures són segurament l’element més destacat d’aquesta obra en què, com si es tractés d’un joc, es poden anar buscant. D’una banda, amb la paret que veiem a l’esquerra, en què s’ha deixat el totxo polit.
L’arquitecte Ferran Martori apunta que, així, “la paret transpira molt perquè no té cap pintura ni revestiment al davant”. Cosa especialment important en cases com aquesta que no tenen fonaments per evitar les humitats. El color del totxo contrasta amb el blanc de la cuina, en la qual veiem un moble de fusta natural que configura tota la planta baixa: comença sent el moble de la TV, puja a la cuina, encara puja més a la nevera i el rebost i, alhora, serveix per recolzar el segon replà de l’escala, que té una altra textura, d’estil industrial. I una més: el paviment del terra, que és de formigó polit.
La ubicació cantonera és un altre símbol d’identitat de la casa. I ha permès als arquitectes guanyar molta llum natural, tant amb una finestra a l’escala com a la façana lateral. La finestra de l’escala és prou significativa, ja que no és habitual que es pugui fer en una casa de cos, on l’escala queda entre parets mitgeres. “Ens agrada molt entendre les escales com a punts de llum”, subratlla l’arquitecta Berta Fusté.
