Durant el primer quart de segle Cel·lula ha treballat per a firmes com Freixenet, l'Obra Social "La Caixa", Microbank, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Transports Urbans de Sabadell (TUS), grups editorials com Planeta o Penguin Random House, així com per als ajuntaments de Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès, l'Hospitalet de Llobregat, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, a més de centres educatius com la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB o museus el del Gas i el d'Història de Catalunya.
Malgrat que tenen la tecnologia a favor seu, es continuen definint com a artesans creatius que treballen des de Sabadell al món. Sáiz explica que la fòrmula que aplica l'equip als seus projectes és "60% pragmatisme, 30% d'esperit artístic i un 10% de genialitat".
ARA A PORTADA
Cèl·lula celebra els 25 anys de disseny des de Sabadell al món
- Divendres gèlid amb neu a cotes baixes
- Miquel Àngel Luque
- Cap de redacció a Diari de Terrassa
Publicat el
14 de novembre de 2019 a
les 22:08
Actualitzat el
15 de novembre de 2019 a les
00:03
Cèl·lula Acció Creativa ha celebrat aquesta tarda els seus 25 anys de vida amb una festa. L'estudi sabadellenc s'ha especialitzat en la comunicació 360º, amb el disseny editorial, web, corporatiu i branding com a principals ensenyes. Els seus treballs han estat arreu de Catalunya i amb alguns projectes a la resta de l'Estat i a l'estranger. Cèl·lula està liderat pel director d'art i fundador, el dissenyador gràfic Martí Sáiz, i integrat per Imma Florido –secretària de direcció–, i les dissenyadores Maite Hijano i Cristina Gallego.
A la festa han assistit empresaris i emprenedors de la ciutat –molts d'ells de la Xarxa Onion, familiars i amics–, a més de la regidora d'Economia, Montse González. En un breu parlament, Sáiz ha recordat els inicis de l'estudi l'any 1994 i ha agraït el suport del seu pare, que és economista. També ha destacat la feina dels membres de Cèl·lula: "Amb el dia a dia, el resultat de les feines demostren que som un gran equip", ha dit.
Durant el primer quart de segle Cel·lula ha treballat per a firmes com Freixenet, l'Obra Social "La Caixa", Microbank, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Transports Urbans de Sabadell (TUS), grups editorials com Planeta o Penguin Random House, així com per als ajuntaments de Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès, l'Hospitalet de Llobregat, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, a més de centres educatius com la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB o museus el del Gas i el d'Història de Catalunya.
Malgrat que tenen la tecnologia a favor seu, es continuen definint com a artesans creatius que treballen des de Sabadell al món. Sáiz explica que la fòrmula que aplica l'equip als seus projectes és "60% pragmatisme, 30% d'esperit artístic i un 10% de genialitat".
Escull Nació com la teva font preferida de Google
Durant el primer quart de segle Cel·lula ha treballat per a firmes com Freixenet, l'Obra Social "La Caixa", Microbank, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Transports Urbans de Sabadell (TUS), grups editorials com Planeta o Penguin Random House, així com per als ajuntaments de Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès, l'Hospitalet de Llobregat, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, a més de centres educatius com la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB o museus el del Gas i el d'Història de Catalunya.
Malgrat que tenen la tecnologia a favor seu, es continuen definint com a artesans creatius que treballen des de Sabadell al món. Sáiz explica que la fòrmula que aplica l'equip als seus projectes és "60% pragmatisme, 30% d'esperit artístic i un 10% de genialitat".
Notícies recomenades
-
Diners
Banc Sabadell supera el 70% d'execució del seu programa de recompra d'accions
-
Diners
Moventia reforça la seva estructura corporativa
-
Diners
Gremi i ESDI, units per impulsar el talent
-
Diners
Vexco Solutions: “El que abans fèiem en tres mesos, ara es pot fer en tres setmanes”
-
Diners
Primavera del 1926: els accionistes van salvar el Banc de Sabadell
-
Diners
Eurecat presenta el primer prototip de cabina aeronàutica fabricat amb plastònica