La infermeria que va a casa o a l'escola: tres perfils de l'atenció primària de Sabadell que surten de la consulta

Quan s’imagina una infermera, sovint l’escena que es dibuixa és la d’una consulta mèdica, una vacuna o una cura puntual. “Però la qüestió és que la consulta són només uns 10 o 12 minuts; i darrere hi ha tota una feina de prevenció, seguiment i coordinació que no es veu”, exposa Ivana Valdelvira, adjunta a la Direcció Assistencial de l’Institut Català de la Salut al Vallès Occidental. L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema sanitari, sí; però una gran part important de la feina de les infermeres es desenvolupa fora de l’ambulatori o dins dels domicilis. Coincidint amb el Dia Internacional de la Infermeria –12 de maig– tres professionals de l’atenció primària de Sabadell expliquen algunes de les funcions que formen part del seu dia a dia i que sovint passen més desapercebudes.

Unes tasques que, segons Valdelvira, serveixen per “acompanyar les persones al llarg de tota la vida, amb una atenció propera i humana”. Aquest model per obrir-se a la comunitat busca detectar necessitats de salut als barris i treballar conjuntament amb altres agents, com centres educatius, associacions, hospitals, serveis municipals, famílies o cuidadors.  

Beatriz Quintana

Atenció als infants amb necessitats mèdiques a les escoles

Beatriz Quintana treballa sobretot amb infants, però gran part de la seva feina no la fa a consulta. És infermera pediàtrica i adjunta a la Direcció de l’Equip Territorial d’Atenció Pediàtrica Sabadell Centre i Sud; i una de les seves principals tasques és coordinar el programa PASCE B, destinat a alumnes amb necessitats especials de salut. “Anem a les escoles i fem una capacitació de tot l’equip educatiu perquè puguin atendre aquests infants amb seguretat”, explica. El programa acompanya nens amb diabetis, epilèpsia, al·lèrgies greus o malalties cròniques complexes que necessiten cures específiques durant l’horari escolar. La feina de les infermeres consisteix a formar mestres, però també monitors de menjador o altres professionals dels centres per actuar davant d’una emergència o d’una necessitat mèdica habitual. “Molts cops tenen por perquè no són professionals sanitaris. Nosaltres els acompanyem”, detalla. L’equip d’atenció pediàtrica de Centre-Sud treballa actualment amb un centenar d’infants repartits entre més d’una quarantena de centres de Sabadell.

Ana Sánchez

Seguiment domiciliari i coordinació de malalties cròniques 

Part de la feina d’Ana Sánchez se centra en els pacients amb malalties cròniques complexes, especialment persones grans amb dependència o necessitats pal·liatives. “La funció principal és acompanyar i coordinar les persones amb aquestes condicions complexes i les seves famílies per evitar ingressos innecessaris”, explica la infermera del CAP Sant Oleguer. Treballa sobretot en domicilis i manté contacte constant amb hospitals, treballadors socials, residències i equips de cures pal·liatives. L’objectiu és detectar descompensacions, abans que derivin en urgències o hospitalitzacions. “Fem educació sanitària perquè aprenguin a detectar els símptomes i puguin actuar de manera més proactiva”, explica. Aquesta coordinació, assegura, també dona tranquil·litat als pacients: “Veuen que tots els professionals treballem junts i en el mateix cas; i aquesta coordinació fa sentir els pacients i als familiars molt més segurs”. A banda de l’atenció assistencial, Sánchez també és tutora d’alumnes universitaris de grau d’Infermeria i participa en la formació interna.

Mireia Meroño

Projectes comunitaris i activitats de barri des del CAP

L’ambulatori és només una part de la feina de Mireia Meroño. Com a referent de salut comunitària del CAP La Serra, coordina activitats i projectes pensats per millorar la salut dels veïns més enllà de l’atenció individual. “Es tracta d’anar cap a fora i acostar-nos més a la comunitat i al barri”, resumeix. Des del CAP impulsen activitats sobre salut mental, grups de dones, xerrades de salut o iniciatives per combatre la soledat no volguda, especialment entre la gent gran. També col·laboren amb entitats i associacions del barri per detectar necessitats socials i donar-hi resposta. “Al final, el CAP no només tracta malalties; també treballa perquè aquestes no apareguin”, defensa. Meroño explica que aquest model permet conèixer millor els veïns i generar confiança. “La gent se sent escoltada i veu que es busquen activitats que li poden anar bé”, apunta. La infermera destaca que pràcticament tots els CAP compten amb equips de salut comunitària liderats majoritàriament per infermeres. “Som professionals que tenim una mirada holística i molt contacte amb els pacients”, conclou.