Embolica que fa fort

[Editorial, 20 d'abril del 2024] És el mateix la piscina d’una comunitats de veïns que una piscina municipal? Sembla evident que la resposta és que no. Doncs bé, el decret del Govern català que estableix que totes les piscines podran obrir només si són considerades refugis climàtics –és a dir, si s’obren a la ciutadania– ha aixecat molta polseguera. Hi ha molt descontentament entre els propietaris, els administradors de finques i els ajuntaments, a qui es traspassa la gestió de l’embolic sobre qui pot omplir i obrir les piscines. Sembla com si determinades decisions es prenguessin sense que s’hagin pensat dues vegades, i deixar un escenari tant obert i en mans dels ajuntaments no sembla una bona idea. Recordem que el govern de la Generalitat ja va traspassar als ajuntaments la feina de vigiliància i sanció de tots aquells que incompleixin amb el consum d’aigua. Ha estat una decisió molt complicada d’executar. El govern de Sabadell ha trigat mesos en adaptar la normativa i la durà a aprovació en el pròxim ple municipal de dilluns. Si aquí, en la cinquena ciutat del país, ja costa un tou implementar un sistema de multes i dotar-lo del personal suficient, quina capacitat té un petit municipi de poder posar-ho en marxa? La gestió de l’aigua i de la sequera ha estat, sense cap mena de dubte, inesperada, erràtica i va tard. La ciutadania ha de tenir certeses, no dubtes, davant de les decisions que prenen les administracions. La pujada municipal de la tarifa de l’aigua del 14% a partir del juny, que s’aprovarà en el mateix plenari, tampoc no ajuda en un escenari en què la ciutadania està perduda, es veu assenyalada, observa com es posa en dubte la propietat privada i a sobre sent que ha de pagar els plats trencats.