La
Nucía alacantí s'estrena aquest diumenge a la
Creu Alta, però no serà el cas del seu tècnic
César Ferrando. El valencià de Tavernes de la Valldigna ja s'ha assegut a la banqueta arlequinada, primer com a jugador -va ser més suplent que titular- i després com a entrenador del Gandia. De fet, serà el retorn d'un dels
herois de l'últim ascens a Primera Divisió, la temporada 85/86. César, després de jugar en el València i Salamanca, va arribar al Sabadell aportant el seu granet de sorra en l'ascens i posterior permanència en la màxima categoria. Com a entrenador el seu currículum és ampli. Va fer campió de Segona B al Gandía -amb un 5-0 al Sabadell per cert- i posteriorment va passar per l'Albacete en diferents etapes aconseguint un ascens a Primera Divisió que el va catapultar a l'At. Madrid. També va dirigir el Nàstic i l'Elx abans d'acceptar dues aventures a l'estranger, a Malàisia i l'Índia. Aquest estiu va rebre la proposta de La Nucía i va decidir tornar a Segona B.
- Després de les dues experiències tan llunyanes tenia ganes de tornar i estar prop de casa. Arriba un moment que el tema familiar agafa prioritat. Va sorgir l'oferta de La Nucía i em va semblar un bon projecte. Un club que acaba de pujar, té unes excel·lents instal·lacions i ha format un equip competitiu.
- De moment, s'han convertit en la revelació de la lliga. S'ho esperava?
- Estic molt content del treball dels jugadors en aquest inici de temporada. Sabem que això és molt llarg i el grup tercer és molt difícil. Per a mi, el més complicat dels quatre perquè hi ha clubs molt potents i no saps el què et trobaràs cada setmana. Passes d'un camp gran de gespa natural a un de petit de gespa artificial. Tenim jugadors amb experiència a la categoria i això és important.
- Crida l'atenció el fet de rebre només un gol en 4 jornades aguantant 87 minuts amb 10 homes a Paterna davant el València Mestalla.
- Defensivament estem forts. La jornada anterior penso que l'expulsió va ser molt rigorosa. Cada setmana hi ha dues o tres decisions arbitrals que poden ser decisives. Tot i això, l'equip va saber patir i fins i tot hauríem pogut guanyar en algun contracop molt clar.
- I ara, la Creu Alta. Per a vostè, una mica especial.
- Doncs, sí, jo diria que molt especial. L'última vegada que vaig venir com a entrenador va ser en la meva etapa al Gandia i ja fa uns quants anys. Però he tornat a Sabadell de visita amb el meu fill i li he ensenyat la Creu Alta. Això demostra el meu afecte pel Centre d'Esports. La veritat és que guardo un gran record de la meva etapa arlequinada. Jugués més o menys, vaig viure un ascens i moments molt macos. També vaig coincidir amb uns excel·lents companys al vestidor. Un dia a Gandia em vaig trobar el capità Lino pel carrer i vam recordar aquells bons temps.
- Entrenar un club gran com l'At. Madrid se suposa que el va marcar...
- Pel palmarès és important, és clar, però jo sempre presumeixo d'haver jugat i pujat a Primera Divisió amb el Sabadell.
- I com veu aquest Sabadell que es trobaran diumenge?
- Força bé. El vaig veure davant el València Mestalla i al Rico Pérez i em sembla un equip molt consistent, amb les idees molt clares. Guanyar a l'Hèrcules, que té una gran plantilla, no és gens fàcil. I a més ho va aconseguir amb tot mereixement. Penso que el Sabadell aspirarà a estar a dalt. Nosaltres vindrem a posar-li les coses difícils sabent que ens espera un partit molt complicat.
