El Sant Vicenç deixa l'OAR Gràcia sense títol de la Copa Catalana

Fora de combat. El Sant Vicenç ha estat una pedra a la sabata per a l’OAR Gràcia en la competició de la Copa Catalana, ja que va fer fora el conjunt verd-i-blanc de la final masculina i va impedir, després, que el femení reedités el títol. El conjunt de Pere Ayats es presentava favorit a la semifinal disputada al pavelló Elisa Badia de Barberà del Vallès. A l’hora de la veritat, però, es va trobar un rival mot exigent mentre els graciencs, ni de bon tros, van oferir en defensa la intensitat necessària. La iniciativa va ser del Sant Vicenç i només un parcial de 6-0 va alimentar esperances quan faltaven 10 minuts (26-27). S’havia fet el més complicat, però dues pèrdues consecutives van trencar la progressió i va consumar-se l’eliminació (32-35).

Baixes notables

El femení afrontava la Copa amb les sensibles baixes de Berta Prat, Janna Sobrepera i Mireia Pascual, que serà operada de l'espatlla el 26 de juny. A la semifinal s'esperava un partit complicat perquè el Lleida ha fet un bon final de temporada i compta amb un trident de jugadores força resolutiu. La igualtat va ser constant fins al punt que es va haver de jugar una pròrroga per l'empat a la fi del temps reglamentari (31-31). Els 10 minuts afegits tampoc no van resoldre res (38-38) i l'accés a la final es va decidir mitjançant llançaments de 7 metres. La classificació del Gràcia va penjar d'un fil, però el Lleida va fallar els dos últims i va deixar escapar una oportunitat d'or (40-40). En la tanda definitiva, l'aturada de Daisy Leon i la transformació de Maria Monllor van donar el pas al Gràcia a la final, amb els mateixos protagonistes de l'any passat ja que a la segona semifinal el Sant Vicenç va superar La Roca per 27-25. L'OAR hi va afegir la baixa de Paula Pérez per enfrontar-se en la final al Sant Vicenç, un rival més complicat i amb ganes de treure's l'espina de la temporada passada. El partit va ser de molt desgast defensiu perquè, sense jugadores destacades en el llançament a distància, es buscava culminar les accions d'atac des de la línia de l'àrea. Molts dels intents van acabar en llançaments de 7 metres per les decisions, sovint discutides, de la parella arbitral. Com a la semifinal, la igualtat va ser present constantment fins al punt que la possibilitat que s'hagués de tornar a fer ús de la pròrroga va començar a treure el nas. S'acostava el final i el 21-21 n'era bona prova. Arribat a aquest punt, al femení gracienc li va passar gairebé el mateix que el dia anterior al masculí: dues fatídiques pilotes pèrdues en atac, que van acabar en gol del rival, van precipitar els esdeveniments. El conjunt de Carol Carmona necessitava marcar tant sí com no i no encaixar gols. Ni una cosa ni l'altra. Pressionat, va jugar més amb el cor que amb cap, tot al contrari que el Sant Vicenç, que va endurir la contenció i va saber trobar les escletxes a la defensa gracienca per sentenciar i proclamar-se campió (22-27). Adeu a la Copa en el tancament de la temporada.