La telepatia a pista de les joves patinadores del Gadex: "Tenim l'ascens a tocar"

"Tenim l’espineta de l’any passat i si perdem un partit, ja no dependrem de nosaltres mateixes. Hi ha molts nervis perquè ho tenim a tocar", coincideixen les patinadores del Gadex Sabadell La 5a Rueda. L'equip està quallant una temporada de somni a Plata, tercera divisió nacional d'hoquei línia, i volen culminar-la amb l'ascens. La majoria d'elles defensen els colors del club des de la infantesa i aquesta és una de les claus de l'èxit, la 'telepatia en joc'. "Això és casa nostra. Ens coneixem molt i es nota a la pista. Tot és molt més fàcil". 

Les sabadellenques demostren duel rere duel que la unió fa la força tot i la seva joventut. De fet, la plantilla és exactament la mateixa que la temporada passada, amb jugadores nascudes entre el 2007 i el 2012! Curiosament, la benjamina, Verónica Yang, portera de només tretze anys, és la que està menys preocupada pels resultats. "Jo estic molt 'chill'", afirma entre els riures de les companyes. El pròxim cap de setmana, disputaran la tercera i decisiva seu de la segona volta del campionat a Torrelavega i s'hauran d'enfrontar a les amfitriones. "Hi ha rivals que són molt dures, per dir-ho suaument... però les hem pogut guanyar a totes", treuen pit, perquè sí, el camí fins ara ha estat gairebé immaculat. A casa, tot i el recent canvi de superfície, van fer un tres de tres amb el suport dels seus a les graderies. 

"Patina! Patina!", és l'arenga per excel·lència que els diu el Lebis Furriols, que també repeteix a la banqueta. Ja té molta experiència entrenant, però la mateixa ambició que el primer dia i un bon pressentiment amb el grup. "A algunes les porto des que tenien quatre anys i s'han fet majors d'edat. Tinc molta sort amb elles, són molt bona gent i me les estimo molt", admet el míster que de vegades fa el paper de 'germà gran'. "Cal tenir paciència i comprensió, tenen una edat complicada, però estan molt predisposades a aprendre. Estan a una etapa de canvis en tots els sentits".  

En ser un club petit, al Gadex es coneix gairebé tothom. "Quan em saluden pel nom els més petits, fa molta il·lusió", s'emociona Furriols. Aquesta proximitat va ajudar moltíssim els nous fitxatges del curs passat a integrar-se sense problemes a l'equip. "La veritat és que ens van acollir bastant bé, jo tenia molta por, però quan portàvem dues setmanes d'entrenament ja tenia tota la confiança", recorda l'Aina, que va incorporar-se a la 5a Rueda amb les seves dues germanes, la Paula i la Gisela, provinents del Premià. "De vegades ens cridem i ens barallem", riuen les trigèmines.

Patinadores com l'Ona o l'Ainara són l'essència del club, han crescut al parquet sabadellenc, però obren els braços a tothom qui s'hi vulgui sumar. "Porto aquí des dels set anys, per què hauria de voler marxar?", sentencia l'Ona. I és que viuen experiències tan intenses com viatjar juntes per tot el territori. Aquesta convivència juga un paper protagonista per enfortir el bon ambient i la compenetració entre elles. "Movem bé el disc i parlem molt tota l'estona", coincideixen a destacar com a qualitats del col·lectiu. 

D'altra banda, el fet que el bloc de jugadores competeixi en diferents categories, sub-20, sènior i nacional, dona moltes oportunitats. A l'hoquei línia hi ha rotació constant. "És un esport molt diferent, perquè no és com el futbol o el bàsquet, durant un munt d'estona amb una alineació fixa, sinó que totes juguem. A més, ens hem de posar els patins i aprendre a controlar el pal", narra la Irene que, conscient que es tracta d'una pràctica minoritària a Catalunya, fa una crida a endinsar-se en aquest món. "S'ha d'anar més enllà i no fer el que fa tothom. Estaria bé que l'hoquei es pogués promoure a les escoles", reivindica. 

Per a aquestes joves esportistes, el seu moment està a punt d'arribar i volen esprémer l'experiència al màxim per tornar cap a Sabadell amb l'ascens sota el braç. Primeres, empatades a punts amb el Panteras de Valladolid, però amb el goal-average guanyat, dissabte 11 s'enfrontaran al Burdinola i al Patinaje Linea Madrid, respectivament. L'últim repte serà diumenge al matí, contra el Torrelavega, que jugarà amb el factor camp a favor.

Tot per decidir i màxima motivació de les jugadores de Lebis Furriols per seguir les passes del masculí i competir a la segona màxima categoria espanyola. Ara bé, el millor premi ja el tenen: fer de l'equip una família.