L’Embassa’t està de moda. El festival de música de Sabadell ha sumat més assistents que mai, prop de 7.650 en quatre dies. La filosofia no ha canviat des que se celebra a l’amfiteatre del Parc Catalunya, el 2021. La fórmula continua sent oferir una porció de la programació que podrien tenir grans festivals amb pressupostos desorbitats, però sense massificacions, ni cues, ni trepitjades, ni guiris amb barrets de palla, ni sentir-se excessivament estafat cada vegada que reomples el got de cervesa (anava a 3,5 euros).
El festival ha aconseguit guanyar-se la fama que no ser-hi significa perdre’s moltes coses. Com Pau Debon d’Antònia Font fent ballar un vals al públic amb Vitamina D en el concert inaugural. O Samantha Hudson en cadira de rodes a l’escenari injectant tant ritme al concert que ningú del públic va poder seure. S’ha aconseguit veure a l’escenari dues nits seguides Ralphie Choo i Rusowsky, ja que l’un es va colar al concert de l’altre i vicerversa. Són dos dels músics revelació que l’equip de contractació va encertar a fitxar abans que fossin noms cobejats.
Era la tercera edició en què Guillem Gisbert actuava a l’Embassa’t, però la primera en què ho feia sense anar escudat dels seus amics i companys de Manel. Sota el nom del seu DNI. Això sí, el baixista i ara mànager, Martí Maymó, no s’ho perdia des d’una posició central de la pista. Va arrencar amb Les dues torres, tan puntual que els primers acords van arrossegar el públic que petava la xerrada fent una cervesa com si fos el flautista d’Hamelín.
A l’Embassa’t mai hi ha pressa, perquè rarament costarà trobar un racó des d’on veure privilegiadament l’artista. En aquest cas, “un dels grans artistes de la cançó d’autor del país”, comentava el responsable d’Arts i Lletres de la Fundació Bosch i Cardellach, Anton Carbonell, que va quedar tan meravellat pel concert que va preferir marxar i quedar-se amb el bon gust de boca.
Guillem Gisbert es va moure menys a l’escenari que Hudson amb cadira de rodes. Però és que no li cal i, d’haver-ho fet, hauria estat estranyíssim. Amb el moviment lacònic de cintura, de tant en tant, en té prou per acompanyar la força de les seves cançons i les emocions que encapsula com a millor artista de la cançó d’autor del país –tot i que ell s’etiqueta en el pop en català–. A Les aventures del General Lluna va treure l’harmònica i l’ukelele va tornar a escena, però només perquè el garrotxí d’arrels sabadellenques Arnau Grabolosa (teclats, baix i guitarra) acompanyés la resta de la banda amb l’havanera Estudiantina. Abans havia sorprès amb una versió en català de Dry your eyes, de Neil Diamond. Amb els 11 temes de Balla la masurca! fa curt, però satisfà el públic manelià.
Un altre contrast va ser la cantaora María José Llergo repetint excitada i amb nervi andalús: “Us estimo!”. The New York Times li ha dedicat recentment un elogiós article per oferir una proposta moderna de flamenc des d’arrels tradicionals. Es respirava l’aura d’estar presenciant un espectacle memorable i preciós, potser el del naixement de la futura Rosalía, el d’una veu imponent que des de la dolçor omplia les quatre hectàrees perimetrals del Parc Catalunya. Una artista per sobre dels problemes tècnics: ni quan al final del concert el so va entretallar lleugerament el punt apoteòsic de Rueda, rueda va semblar afectada.
Potser el menys Embassa’t de l’Embassa’t, en el sentit de buscar la diferenciació i seguir la tradició pròpia, han estat els concerts d’inauguració i el de cloenda, tots dos un èxit absolut. Els pares que van deixar els nens a casa el dijous per ser a Antònia Font, ara els tocava portar-los al festival. La de diumenge és una fórmula que ja va ser un èxit amb The Tyets. Aquesta edició, els trempats de casa Flashy Ice Cream van precedir una Mushkaa poderosa, que com tots els grans artistes vol ser allà a on passen coses, a Sabadell.
Celebritats culturals pul·lulant la VIP
Un exèrcit de celebritats nostrades del món cultural, sabadellenc i especialment barcelonita, van desembarcar a l’Embassa’t, movent-se feliços entre la zona plebeia i la patrícia. Sí, el VIP del festival, l’únic petit oasi de classe burgesa al qual es pot accedir amb facilitat treballant en cultura (això inclou el cronista). I a on la cervesa costa 2,5 euros.
Els primers que hi van ser vistos el dijous van ser els actors Miki Esparbé, Pep Ambròs (que dissabte repetia), Jaume Madaula i Joan Amargós, a més de l’artista Ven’nus. Va ser més fàcil veure celebritats el dissabte, com els actors David Solans i Marc Balaguer, el Klaus d’Stay Homas, tres dels membres de La Sotana (Andreu Juanola, Manel Vidal i Joel Díaz), l’estilista Marta Pontnou xerrant amb la periodista Samanta Villar, les comunicadores Alba Riera i Andrea Gumes i el coach d’Eufòria Alfons Nieto, entre molts i molts altres.
