Per què la música catalana no existiria sense Sabadell

Un rom-cola per a un, un vi negre per a l’altre –a partir de la mitjanit probablement seria un whisky amb gel–. Pol Vidal, que amb Flashy Ice Cream canvia el cognom per Giancana, fa un petó a la galta del seu pare. Xavi Vidal, ara cantautor que un dia va ser la cara visible de La Gran Aventura, estreny el fill per l’espatlla afectuosament. Són representants de dues generacions consanguínies, compromeses amb la llengua i atrevides per obrir camí: el rock de finals de segle i l’urban dels últims anys. Tenen en comú que han estat pioneres i han canviat la música catalana des de Sabadell.

Però no tot són paraules d’amor senzilles i tendres, que cantava aquell. Beuen de dues copes tan diferents com maneres d’entendre la música. Les posem una davant de l’altra. Les veritats, els prejudicis i els matisos, a la cara i sense por. La cosa es posa divertida de seguida.

–A nivell artístic els grups d’ara estan molt bé, però tot plegat ha agafat un tuf com de Club Súper 3... Tot s’assembla. Fa 30 anys no teníem absolutament res a veure els uns amb els altres: La Gran Aventura, Sau, Tancat per Defunció, Els Pets... Tot era més divers. Per algú que no controli, ara és com un d’aquests bufets en què barreges menjar en el plat i tot sona igual. És la meva crítica, tot i que jo sé que no teniu res a veure amb els Tyets o els Figa Flawas... –burxa primer Xavi Vidal.

-–És molt relatiu el que m’estàs dient. Tu et quedes amb el que et fiquen per un tubo els súper-canals. No et posen el tio que fa música de nínxol –contesta Giancana, a qui sembla impossible alterar el pols.

–Veig grups que tenen idees collonudes i el que diuen està molt bé, però em sona tot massa igual... –insisteix el pare.

-–Vens d’un altre planeta, del pop i del rock. Si et poso el top10 d’artistes de hip-hop de la història no me’ls diferencies. No estàs dins d’aquest gènere, no tens el knowledge– contesta Giancana.

Tot comença a Sabadell

El rock català va néixer amb una part d’esperit sabadellenc. Capitanejada per l’enyorat Llongue, La Madam va ser una banda puntera en l’esclat del gènere a la dècada dels 80, fins i tot abans que els quatre grans grups: Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets. Anys després la ciutat exportava rock per tot el territori amb La Gran Aventura, Tancat per Defunció, BB sin Sed, Barts... 

I no només va ser cosa de músics. La discogràfica Picap, que abans havia impulsat la cançó d’autor, va ser imprescindible perquè el rock en català agafés embranzida. “A Sabadell hem tingut músics molt rellevants en totes les èpoques, gent talentosa i amb un bon lideratge. Vam tenir una època daurada amb la Madam i tot el que va fer Llongue i amb La Gran Aventura”, reconeix el fundador de la la discogràfica, Joan Carles Doval, que el 2022 va rebre la Creu de Sant Jordi per haver estat clau en la difusió de la música catalana. La companyia va representar-los als dos, a més de Sau i Sangtraït. I també va tenir a Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon.

La història es repeteix

La història es repeteix gairebé quatre dècades després. La nova escena musical va néixer a Sabadell. Era el 2017 quan 31FAM i Flashy Ice Cream van obrir al gran públic el trap que havia començat la Pawn Gang 6 anys abans, marginalment. Alhora, Santa Salut treia el cap rapejant, sense saber que acabaria sent una icona internacional. Després, cadascún amb la seva personalitat musical, i amb més o menys èxit, han anat venint Ven’nus, Munich, Azul, Lil Aiden, Uri Santafé, Las Jotas, Marca de Ceniza...

Una altra vegada, la discogràfica sabadellenca ha estat imprescindible: “Quan vaig presentar a les emissores de ràdio el tema Valentina, dels 31FAM, van escoltar l’auto-tune i em van preguntar si m’havia begut l’enteniment. Les trompetes encara no havien col·lapsat i posaven Txarango”, comenta Albert Lòpez, delfí de Doval, actual director de Picap i creador del segell d’urban Delirics. Els sabadellencs acabarien obtenint un disc d’or amb 10 milions de reproduccions: “Tot i que anaven de durs, eren xavals guapetes cantant cançons d’amor. Era perfecte”, afegeix. Aleshores, el panorama canvia: “Hi ha un moment en què es comença a fer música massivament des de l’habitació. I ara les ràdios només volen auto-tune...  Són onades, esclats generacionals. No sé quant durarà, si d’aquí 4 anys hi haurà un altre moviment. És un món molt viu”.

Va haver-hi un temps en què 31 FAM, Santa Salut, Lildami i Flashy Ice Cream compartien estudi.

–Ens nodríem els uns dels altres. Passava molt que quedàvem amb el Joey, de 31 FAM, arribava el Didi i deia: “Bua, el tema està guapo, m’hi monto!–recorda Giancana.

–Això m’agrada molt. En la nostra generació no hi era. Hi havia una rivalitat de collons entre tots, tot i que evidentment amb el temps va desaparèixer. I el que també m’agrada de la nova generació és que no teniu pèls a la llengua i tant us fot què diguin– diu Xavi Vidal.

–Crec que sembla que puguis dir el que vulguis. Però si mires  tots els grups que es guanyen bé la vida, els que punxen a les ràdios, tenen lletres tirant a blanques, que poden escoltar un nen o una àvia– rebat Pol Giancana.

Una nova manera de fer

No té res a veure com es fa música avui dia. Ni com es consumeix.

–Es fa música superficial, que busca likes. La gent no aguanta més de 20 o 30 segons, el temps en què et posaran el m’agrada o no  –obre la llauna Xavi Vidal, que recorda que de petit posava The Beatles i The Who al Pol a tothora.

–A Tik Tok són vídeos de 30 segons. Pots fer una tornada enganxifosa i, de cop, ser el grup número 1–coincideix Giancana.

Però no tot és negatiu en l’era digital:

–Pots fer la teva música i penjar-la tu mateix a distribuidores. Pot ser que et jubili un tema que t’ha costat 100 euros: una targeta, un micro i un tio amb un iphone fent-te un vídeo. Facilita que la gent que té coses a dir les digui– apunta el de Flashy Ice Cream.

Això és bo, i tant– li dona la raó Xavi Vidal.

–Dins de l’escena catalana hi ha l’hòstia de grups que han anat a l’escola de música. Però en el fons la música urbana venim del rap, que és penya que té coses a dir, però que no sap cantar. El que sí que sap fer és agafar un micro i dir coses que arribin a la gent –continua Giancana. 

–I us acabeu convertint en pop, que és el calaix on tothom acaba entrant, com el punk de la meva època. Ei, i tu també has anat a música...

–Vaig fer dos cursos de guitarra i quan tenia 10 anys... Ara tant de bo la sabés tocar, ja t’ho dic.

–Tant de bo jo hagués tingut les teves mans i hagués fet aquests cursos, Pol.

Sneaky Flex, l’altra meitat de Flashy Ice Cream, arriba i saluda. Ha quedat amb Pol Giancana per anar a l’estudi.

–Ostres, ara sou tres contra mi, eh! –esclata Xavi Vidal, bromenjant-nos–. I manté el fil de la conversa viu.

–La meva generació tampoc tenia escoles ni cantava bé. Qui en sabia? Qui hi havia bo de veritat a la Movida Madrilenya? L’Alaska era terrible, els Radio Futura eren uns paquets... Musicalment, no eren bons. Però en les maneres, sí. I després, els tios, evidentment, s’han format i fent bolos, i bolos, i bolos... La gent que va a escoles de música surten tallats pel mateix patró, la seva manera de fer ha sigut anul·lada i surten amb una palla mental de collons– reflexiona el pare.

-–Nosaltres vam començar amb el rap i a sigut un aprenentatge molt a poc a poc. Fins que, de sobte, escrius un caxo que està guapíssim– afirma Giancana.

Els camins musicals sempre s’acaben creuant, si és que hi ha camins diferents. L’exemple és una de les darreres cançons de Flashy Ice Cream, Boig x tu, en què el grup versiona el clàssic de Sau, amics i companys generacionals rockers de Xavi Vidal.

–No perquè sigui el meu fill, però quan em va ensenyar la versió, vaig pensar que la idea era brillant. Jo, que coneixia el Carles [Sabaté], crec que li haria agradat. I a tu, t’agrada la meva música? –pregunta amb sorna el pare.

–Clar que m’agrada la música que fas. Però hi ha coses que no entenc... Igual que tu hi ha coses que no entens –respon Giancana.

–Home, les entenc totes –replica el rocker.

–No ho crec.

Un rom-cola i una copa de vi. Un brindis per les discrepàncies generacionals