Nandu Jubany: "Els programes de televisió fan un nefast favor a la cuina"

El cuiner se sincera sobre aliments sobrevalorats, còctels preferits i la combinació de sexe i menjar

  • Nandu Jubany: "Els programes de televisió fan un nefast favor a la cuina"
Publicat el 15 de gener de 2025 a les 12:43
Actualitzat el 15 de gener de 2025 a les 12:48
Nandu Jubany salta de cap als reptes. Si no, no camparia sobre rodes aquests dies pel desert d'Arabia Saudí participant en el Rally Dakar. Menys temible, però molt compromès, és el test del suplement gastronòmic del Diari de Sabadell al qual es va sotmetre per sorpresa un mes enrere, quan va ser a la ciutat per apadrinar el Premi David 2024.

La millor recepta per impressionar en una cita?

Una gamba sempre està molt bé perquè t’ajuda a xuclar el cap, llepar el coral i menjar-te el que és millor, que és el de dins.

El teu plat preferit?

Uns ous ferrats.

Quin plat està sobrevalorat?

El caviar.

Algun restaurant de Sabadell?

Ara no estic al cas, però jo vaig estar treballant fa molts anys a Sabadell. Vaig aprendre del Marcel, que havia tingut una estrella a la plaça del Gas. Venia cada setmana a treballar els dimarts, que feia festa. Per tant, a Sabadell hi tinc molts records i molt bons.

Tens algun restaurant pendent?

En tinc molts. Soc un friqui d’anar a restaurants bons. I quan viatjo pel món sempre intento anar a restaurants, tot i que no els puc fer tots perquè només puc dinar i sopar. No puc menjar tres cops al dia.

Una persona del món amb qui aniries a sopar?

Amb qualsevol col·lega amb qui compartim coses o amb qui compartim les ganes de fer coses.

Tens algun moment preferit per prendre una cervesa?

No faig gaires cerveses, però si he d'escollir un moment preferit a vegades és a l’estiu després de treballar 14 o 15 hores. Arribo a casa, m’estiro, surto a fora i cap allà a la una o a les dues de la nit és una bona hora.

Per quin motiu t’agradaria brindar?

Soc de brindar per quasi tot. Brindo cada dia perquè crec que la vida passa molt de pressa i no som conscients de la sort que tenim cada dia d’estar bé. Hauríem de brindar més sovint.

Què no falta mai a la teva nevera?

Ja t’he dit que soc un malalt dels ous. No en falten mai. Ni tampoc fruita. Soc molt de raïm i molt de cireres, quan n’hi ha. Evidentment, sempre hi ha tomàquet i pernil a casa meva. Sense pernil ibèric no podria viure.

Què esmorzes?

Cada dia em foto dos ous. O ferrats o truita o remenats o passats per aigua. Amb pernil, formatge o de qualsevol manera.

Programes de cuina a la televisió, sí o no?

No m’acaben d’agradar. Crec que quasi tots fan un nefast favor a la cuina. Fan veure la cuina d’una manera que no és, tant els uns com els altres.

Pinya a la pizza?

Per què no? Ara tenim tres pizzeries amb el Messi i no tenim pinya a la pizza perquè no ens ho hem plantejat. Però penso que a la cuina ben posada hi cap tot.

Algun còctel?

Moscow Mule, Bloody Mery, Negroni... Soc molt cocteler, m’agrada provar-ne de nous.

Croquetes o canelons?

Les dues coses.

Sopar mirant la tele?

Per desgràcia, sí. A vegades necessito distreure’m. Crec que no s’hauria de fer, però a vegades ho faig.

Tolerància i predilecció pel picant?

M’encanta, m’encanta el picant, cada dia més. I crec que cada vegada anem més cap aquí, perquè hem adquirit aquesta cultura de Sud-amèrica i d’altres llocs on en mengen.

Domini dels bastonets asiàtics?

Un bon domini perquè m’agrada molt la cuina asiàtica.

Quins aliments no suportes?

La veritat és que amb els anys els he superat tots, però el que m’ha costat més és la sèmola i els cigrons.

I quins no digereixes bé?

La pizza dolenta al vespre. No en puc menjar. La pizza bona ben fermentada, sí.

Què és el més estrany que has menjat mai?

Estrany per a nosaltres... Cangur, cocodril... I potser el més estrany són cuques. Aquestes que hi ha a l’Índia o a la Indonèsia, on es mengen insectes. Això ens costa, tot i que potser és més raro menjar-te cargols com fem nosaltres amb la bava i tot.

Alguna banda sonora per cuinar?

Vaig canviant, però ara estic amb el We Pray de Coldplay. Soc d’aquests que quan m’agrada una cançó me l’escolto quatre vegades, cinc vegades seguides, i després al cap d’un mes me’n canso i n’escolto una altra.

Quina és l’última vegada que vas menjar kebab?

Ara fa dies que no n’he menjat, però m’agrada molt. Ha estat un recurs quan he anat a treballar a restaurants, sobretot de fora, i quan hem acabat a les dues de la nit i l’únic que hi havia obert era un kebab. Per tant, n’he fotut molts a la vida.

Ens tallem a l’hora de demanar els plats més cars?

Depèn. De les butxaques, les famílies, del restaurant... Però crec que som un país que ens els gastem a l’hora de menjar. No ens importa gastar-nos-els.

El sexe és l’única situació en què està permès jugar amb el menjar?

Amb les coses de menjar no s’hi juga. No m’agrada jugar amb el menjar... Però amb el sexe, sí, està bé.