Nulla dies sine linea, mai un sol dia sense una línia. Se li atribueix al virtuós pintor de l’antiga Grècia Apel·les i ho practicava el també virtuós sabadellenc Ramon Noè (1923-2007). Polifacètic, va dominar diverses tècniques artístiques: el dibuix, l’oli, l’aquarel·la, el pastel, les ceres, la pintura mural, el retaule, el gravat, l’esmalt... Va ser molt fèrtil i la seva obra està escampada per tot arreu: col·leccions privades, esglésies, institucions públiques... Però el seu taller preferit era el carrer. “Tothom el recorda al mercat, rodejat de gent, sempre atent a contestar qualsevol persona. Tenia una capacitat extraordinària per connectar amb la gent i els seus dibuixos eren absolutament genials”, explica la historiadora de l’art Ana Fernàndez, que ha estudiat la seva figura i tota la seva obra al llibre Ramon Noè. Cent mirades, una pinzellada, editat per la família Noè Antolí.
I al carrer volen que es mantingui el record de Ramon Noè. Diferents artistes de la ciutat s’han ajuntat per demanar una escultura del pintor a la via pública, preferiblement al Mercat Central: “Per recordar les interminables hores que va dedicar a plasmar el paisatge urbà de la nostra ciutat i els seus entorns”. La petició es pot trobar a Change.org, iniciada per Fermí Vallbè Bach. L’escultor Josep Madaula ja n’ha fet una maqueta.
I més enllà dels carrers, se’l recorda a les aules. “Tothom diu que va ser un professor excepcional, en tenen un gran record. Tot i que ensenyava tècniques concretes, deixava que els alumnes cultivessin el seu estil lliurement”.
Cent mirades, una pinzellada
Era una frase que Noè deia, per això ara il·lustra el títol del llibre. “Cent mirades, una pinzellada”. Per a Ana Fernández, l’artista sabadellenc “va aconseguir reeixir a l’hora de copsar i plasmar el que els seus ulls i el seu cor veien, superant la mera i avorrida mimesi d’una realitat per la que sempre es va deixar engolir”. Tenia “cent mirades” sobre els seus temes predilectes: “magnífics paisatges urbans i rurals, esplèndides marines, màgics ambients circenses, o estudis exactes sobre l’anatomia animal, sense oblidar-nos de la seva particular interpretació del concepte religiós”. Tot plegat, “ho atrapava del natural, amb rapidesa i a cremadent”.
[caption id="attachment_332605" align="aligncenter" width="541"]
Els antics jardinets de la plaça Doctor Robert, en obres / RAMON NOÈ[/caption]
El llibre recopila en capítols totes les seves facetes creatives, que va conrear des de la coherència. Nascut a Barcelona i traslladat a Tortosa, l’estudi de Fernández fa una recerca de tota la seva obra, a més de seguir el periple vital de l’artista. Un home que va viure la guerra, la postguerra, la dictadura, la transició democràtica, les crisis econòmiques “i, finalment, una societat del benestar que va conèixer fins albirar les primeres mostres de la seva feblesa”.
[caption id="attachment_332606" align="aligncenter" width="509"]
Vista de Sant Cugat / RAMON NOÈ[/caption]
