"L'òpera 'Nabucco' és com estar veient 'Joc de Trons'"

La Fundació Òpera Catalunya aterra l'obra de Verdi a la Faràndula els dies 19, 21, 23 i 26 de febrer

Publicat el 18 de febrer de 2025 a les 12:52
Actualitzat el 18 de febrer de 2025 a les 22:09

Que un baríton internacional amb l’experiència i el rigor de Luis Cansino reconegui que un paper operístic és “d’enorme dificultat” és un bon indicador del nivell de complexitat. Però el solista madrileny està encantat davant del repte de protagonitzar Nabucco, de Verdi. La producció de la Fundació Òpera a Catalunya aterra a la Faràndula el 19, 21, 23 i 26 de febrer.

Quatre funcions, tot esgotat a excepció d’alguna butaca solta. No calen més pistes per evidenciar que Nabucco és una obra que no només agrada als artistes, sinó també al públic sabadellenc. En el rol principal, Cansino estarà acompanyat d’una altra habitual en les produccions de la Fundació Òpera a Catalunya, Maribel Ortega, en el paper d’Abigaille – a tenir en compte l’intens duo que protagonitzaran en el tercer acte–. I veurem dos sabadellencs a primera plana, en aquesta ocasió: Sergi Roca Bru, com a director musical, i Carol García, com a Fenena, un personatge que interactua amb gairebé tota la resta i que té moments melòdics molt bonics.

És innegable que el cèlebre passatge popular Cor dels esclaus Hebreus fa que sigui una òpera estimada. Però no només és això: "Pel que fa a la història, Nabucco és com estar veient Joc de Trons", comenta Carol García. "Musicalment, és molt interessant pel caràcter dramàtic que hi ha en molts moments, i després com rebaixa la tensió amb moments intimistes de pregària o el famós Va, pensiero del cor. És una òpera plena de contrastos on el cor també té molt protagonisme", opina.

El baríton Cansino afegeix: “Nabucco té una música molt atractiva que atrapa. Alhora és perfectament actual, tant pel que fa a la política i el poder de la religió per incidir-hi com pel que fa al conflicte personal i familiar del monarca”. Un dels moments en què veurem Luis Cansino lluir-se més serà en el Dio di Giuda, una escena de gran intensitat dramàtica. Entre les dificultats del repertori, al final del segon acte a Nabucco li cau la corona i pateix visions. “El moment requereix molt equilibri, molt control, l’escena és complicada”. Interpretar el rol principal requereix, alhora, saber-se mesurar molt bé: “No es pot cantar a la lleugera, és un paper que requereix maduresa i solvència vocal”, afegeix. “Són actes amb una gran densitat vocal i orquestral i cal arribar al final de l’obra, a les grans escenes, amb bones prestacions”, afegeix.

Sobre el personatge de Fenena, Carol García reflexiona: "La línia melòdica és molt delicada, pot fer matisos molt interessants. Demana centre, però al mateix temps té aguts bastant demandats. És molt delicat i maco a la vegada". En escena, Fenena experimenta "tempestes internes", atrapada entre la pròpia fe, el que dicta el seu pare, l'odi a la seva germana i l'amor de l'Ismaele.

Què diu la Fundació Òpera a Catalunya sobre Nabucco?

Ambientada a Babilònia, Nabucco és una òpera èpica que narra la rivalitat entre el rei babiloni Nabucodonosor, que oprimeix el poble jueu, i la seva filla adoptiva, Abigaille. L’èxit de la seva estrena fou aclaparador no només per les virtuts musicals de l’obra, sinó perquè el públic, ja immers dins l’onada nacionalista que acabaria desembocant en la unificació de tota Itàlia en un sol estat, es va veure reflectit en la trama: un episodi de l’exili hebreu a Babilònia després de la conquesta de Jerusalem per part del rei Nabucodonosor II. Cal destacar el celebèrrim cor Va, pensiero, on els hebreus manifesten el seu enyor per la pàtria perduda i que s’ha convertit en un himne a la llibertat.

L’òpera tracta temes com el poder, la redempció i la llibertat, amb personatges poderosos i emocions magistralment reflectides a través d’una música majestuosa i expressiva.