'El Basar de les sorpreses', un refugi clandestí per a 150.000 oients curiosos

Albert Beorlegui publica una antologia de les seves millors seccions al ‘Via Lliure’ a RAC1

Publicat el 04 d’abril de 2025 a les 16:38
Actualitzat el 10 d’abril de 2025 a les 12:13

És una hora instranscendent en la vida de gairebé tothom. Diumenges a les 7.30h. Pot ser un moment realment important per a algú? Doncs en la clandestinitat d’aquest marc temporal aparentment intempestiu s’hi ha forjat una amistat compartida que ha arribat a estar formada per 150.000 oients. Es troben en un refugi atemporal i reposat anomenat El Basar de les sorpreses, una secció de ràdio que regenta Albert Beorlegui al Via lliure de RAC1 de Xavi Bundó.  En aquesta parada per a curiosos, els dos mestres sabadellencs de la ràdio despatxen amb complicitat, simpatia i frescor tota mena de coneixements. L’espai funciona així: una notícia recent trivial serveix de pretext per escollir un concepte, que pot ser un objecte, un color, un animal, un sentiment, una lletra, un número... A partir d’aquí, Beorlegui explica les connexions del concepte amb la història, la mitologia, la música, la literatura, el cinema o la més prosaica quotidianitat.

L’espai radiofònic ha pres ara forma de llibre. Un dels oients, casualment treballador de l’editorial Stonberg, va proposar a Beorlegui recopilar les millors seccions d’entre les 361 emeses entre el setembre de 2016 i el juliol de 2024. El presentarà dimarts a les 18.30h 8  d’abril al Casal Pere Quart.

Homònim a l’espai radiofònic, el llibre El Basar de les sorpreses és una antologia de 23 seccions. Una per a cadascuna de les lletres de l’abecedari, que són la inicial d’un concepte: Ampolla, blau, carro, dit... Escoltar la secció –o llegir el llibre– és emprendre un corriol ple de sorpreses. Sobre ‘dit’: la notícia és que, en una partida d’escacs d’un nen de 10 anys contra un robot, la màquina va pinçar-li el dit i inesperadament li va trencar. Això va a parar en els orígens sorprenentment sinistres de la cançó infantil El Joan Petit com balla, el monument a Colom, el famós dit pictòric del fresc La  Creació d’Adam de la Capella Sixtina, l’E.T d’Spielberg...

“El que m’enamorava de la seva manera de fer ràdio és aquest estil didàctic però sense enfarfegar; culte però sense pretensions; interessant, càlid i una mica juganer”, diu Xavier Bundó al pròleg del llibre, referint-se a Beorlegui.  En el text, Bundó es desfà en lloances cap a la manera com Albert Beorlegui fa ràdio, “una excepció”.  Sobretot, amb temps –triga 5 hores a preparar una secció de mitja hora– i amor. “És a la ràdio el que l’escudella a la cuina”, escriu.

Els orígens de tot plegat expliquen aquesta complicitat. El 2002 Bundó era un adolescent dubtós amb el futur laboral quan la seva magnífica professora de llengua i literatura de l’escola Sant Nicolau, Chus Suárez, li va proposar provar-se a Matadepera Ràdio. El seu cunyat, Albert Beorlegui, n’era el responsable i l’encaminaria una mica. Va començar l’amistat i una manera comuna d’entendre la ràdio.

Aquesta secció començaria per la B. El concepte podria ser brillantor, bonhomia o fins i tot bromistes. B de Bundó i Beorlegui.