Lleuger i en bicicleta, arriba Agustí Puig al seu estudi al carrer d'Arimon de Sabadell. Vestit tot de negre, definitivament és el seu color. "No hi ha res més elegant que el blanc i el negre", respon a un dels curiosos que han vingut a fer una visita al seu taller (organitzada amb encert per la Fundació Bosch i Cardellach).
La primera sensació quan entres a l'estudi és d'immensitat, un caos perfectament distribuït que explica una història. Més de 200 quadres? 300? És impossible saber-ho amb exactitud. Un espai ample i, alhora, íntim. Puig, abans que arribin els visitants, reordena una mica el taller. Posa els quadres inacabats de cara a la paret, amaga ampolles brutes de pintura... Sense saber, potser, que aquells que fan la visita esperen trobar això. Un caos ordenat.
- La sala on el pintor treballa
- DAVID CHAO
Qualsevol mena de sentit lògic de l'exposició desapareix quan el primer que explica el pintor sabadellenc als nouvinguts són les tècniques d'elaboració de ceràmica a les Terres de l'Ebre. "El material esdevé totalment transparent, ho has de foradar per saber que la peça està acabada", explica. Poc després, el grup es mou al seu lloc de treball. On el terra és bombat, tacat i rugós després de mesos de feina. Gairebé sembla art abstracte, tot i que més proper a un Pollock que a un Puig.
Inspiració i atzar
En relació amb el seu flux continu de creació, Puig parla de l'atzar. La sort com un element fonamental dins de l'acte creatiu. Però per trobar-la cal treballar molt. Seguint una mica l'arxiconeguda cita de Picasso: "La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant".
El pintor és capaç de definir l'art amb poques paraules, però amb una veritat esclafadora. "El principal problema és pensar el quadre, una cosa que no existeix no la pots pensar", diu. Per Puig, el seu art ha de ser nou, un concepte encara no nat, que ell afirma trobar "barrejant idees i formes que ja coneixes". En definitiva, per accident. "Molts dels grans descobriments científics s'han assolit buscant altres coses, per casualitat. I amb l'art passa igual", explica.
- El negre i el blanc predominen a les seves pintures
- DAVID CHAO
Tot i això, el pintor no deixa de repetir una idea als visitants: "La majoria dels quadres acaben en fracàs". És el temps, implacable, qui decideix la perdurabilitat d'una obra.
Un acte primitiu
Allunyat, en part, del seu estil inicial, vol que els seus quadres "s'assemblin el menys possible a una fotografia". Relleus, rugositats, fusta o porexpan sota la pintura. Tot suma en la seva arriscada visió de l'art. Elimina també qualsevol mena d'intel·lectualitat de l'acte creatiu. "No hi ha res més primitiu que pintar, menjar amb cullera és més innovador que pintar", afirma.
- Diverses obres de Puig repartides al taller
- DAVID CHAO
La mà del pintor ha d'anar més de pressa que el pensament: "quan fas la teva signatura no penses en com la fas, simplement la fas". L'acte de reflexió en les creacions de Puig és posterior, però sense abandonar mai el tema, un tema que ell coneix i que no vol explicar a qui observa: "L'espectador ha d'acabar el quadre". Pel pintor, en el moment en què explica massa les seves obres, el seu art esdevé pornografia i el que ell busca és la insinuació: "prefereixo l'erotisme".
Dipòsits d'energia
A la pregunta de quan sap que una obra està finalitzada, respon: "Quan se m'acaba la passió, sé que he acabat amb el quadre". Remarcant encara més aquesta idea primària i acostant l'acte de la creació a l'orgasme. Per a ell, els quadres són "dipòsits d'energia", una força que només pot transmetre "el que s'ha fet a mà".
- Els intrusos observen encuriosits
- DAVID CHAO
Entre anècdotes, recomanacions literàries (La Cartoixa de Parma, "deliciosament" traduïda pel seu amic Ferran Toutain) i clients selectes (Woody Allen, Connie Nielsen, Daniel Radcliffe...), Puig uneix dues cites per definir el seu art i la seva incessant cerca. Citant Alejandro Jodorowsky (innovador escriptor i cineasta): "Tots busquem la veritat sabent que mai la trobarem. I podem veure la seva resplendor. I la resplendor de la veritat és la bellesa". El geni sabadellenc explica que ell busca aquesta bellesa sempre que crea. Una bellesa que per a ell va definir millor que ningú l'escriptor francès Stendhal: "La beauté est une promesse de bonheur" (La bellesa és una promesa de felicitat). I Agustí Puig és feliç creant.
