Francesc Layret (1880-1920) és molt més que un carrer, tot i que va ser a partir del nomenclàtor que l’escriptor Xavier Vidal va espetegar en aquesta figura que inspira la novel·la Set bales en la nit (Columna). “Va ser diputat per Sabadell, un home d’una intel·ligència privilegiada molt fidel als seus ideals. Un catalanista d’esquerres preocupat per la llengua i estimat pels obrers, que en alguns casos va defensar com a advocat sense cobrar-los”, relata, “Va ser un personatge excepcional i de dimensions colossals que no només no ha estat prou reivindicat sinó que ha estat oblidat”, afegeix. El 30 de novembre de 1920 va ser assassinat al portal de casa.
L’escriptor va quedar fascinat per la biografia de Layret gràcies a l’exposició Fil roig del catalanisme, de Jordi Serrano. És una persona que va perdre la mobilitat de les cames i que dels 2 als 16 anys es va quedar a casa llegint tot el que li queia a les mans”, relata Vidal. “Voldrà unificar l’obrerisme de Salvador Seguí i el catalanisme de Lluís Companys, tots dos amics seus. Està preocupat pel país, en reconeix les especificitats i demana més autonomia. Volia canviar la història del país”.
Un enemic a l’altura
Una figura històrica com la de Layret reclama un enemic a l’altura, com a mínim per poder escriure un thriller intens com és la novel·la de Vidal. És Severiano Martínez Anido, militar i ministre de governació durant la dictadura de Primo de Rivera. “És un altre personatge fascinant, molt religiós, venerat a Madrid i per la monarquia, però aquí un dimoni d’una maldat extraordinària. Va deixar clar que tractaria els obrers com si fossin un soldat enemic. Va exercir una repressió brutal i va empresonar de cop 200 persones, inclosos Companys i Seguí”, narra Vidal. Vidal explica que Martínez Anido feia el ridícul cada vegada que obria la boca a les tertúlies polítiques. “Per sort, era bevedor i s’hi quedava adormit”.
La novel·la Set bales en la nit traça dues línies narratives. Per una banda, les 48 hores prèvies a l’assassinat, que inclou les visites a la presó a Seguí i Companys i un míting polític a Sabadell al Círcol Republicà. D’altra banda, els fets es narren des del record de l’assistent de Layret, que espera l’atac imminent de les tropes nacionals al front de la Fatarella.
Layret –sosté Vidal–“va ser una víctima de la pandèmia, perquè no es va poder celebrar com tocava el centenari de la seva mort, que hauria estat un moment ideal per a fer-li un homenatge”. La novel·la vol posar-hi remei sense renunciar al valor literari d’una bona història ben explicada. “És un thriller pensat per l’entreteniment, perquè el lector s’enganxi a la trama política i que se la faci seva. Alhora, espero que, quan acabi la novel·la, hagi après alguna cosa, que sàpiga qui va ser i què va fer Francesc Layret”, conclou l’escriptor sabadellenc.
