Toni Bertran és un paparazzi de les profunditats oceàniques. Ha fet una de les millors fotografies de l’any a sota del mar, tal com acredita la menció d’honor als prestigiosos premis mundials Ocean Photographer of the Year 2025, atorgats a Sidney. La protagonista de la imatge guardonada és una medusa borm blau, Rhizostoma pulmo, captada a la platja del Pont del Petroli de Badalona. Blavosa i amb forma de campana gelatinosa, no té res d’exotisme, és ben familiar al Mediterrani. Segur que alguna vegada heu vist com enmig de l’expectació en treien un exemplar de la platja amb un salabret. Però, igualmen,t s’ha imposat a fotografies espectaculars de balenes, taurons, tortugues i grans animals marins. També a criatures minúscules i acolorides entre corals de mars remots. La màgia d’aquesta instantània absolutament calculada és el poder d’evocar-nos l’univers, de situar-nos a l’espai exterior.
“Sempre m’ha fascinat la semblança entre les meduses i els coets espacials. Estava buscant una fotografia que mostrés aquesta connexió: un coet sortint de la Terra”, explica Bertran, que és un dels responsables de la productora audiovisual Ifeelms. “Per aconseguir-ho, vaig fer servir una lent d’ull de peix i vaig fer la foto just quan el sol estava sortint. Vaig aprofitar l’efecte òptic conegut com ‘la finestra de Snell’ per insinuar la figura de la Terra, les partícules del fons aqüàtic van fer d’estels i el sol afortunadament va aparèixer a darrere”.
La medusa-coet del fotògraf submarí sabadellenc no només surt a l’espai exterior, sinó que ha fet la volta al món sencer: n’han parlat a Live Science, BBC, Forbes...
A darrere de totes les fotos de Bertran, hi ha una mirada política sobre el món i la naturalesa: “Em considero un fotògraf del Mediterrani, que es troba en una situació extremadament delicada per la seva sobreexplotació, i el meu objectiu és donar-lo a conèixer perquè la gent prengui consciència del que tenim tan a prop i val la pena preservar”. Fa una crida a cuidar l’univers que tenim al costat de casa: “Veig el mar molt malament, en menys de 10 anys ha patit una forta degradació. Sé que soc un gra de sorra, però si puc aconseguir que una sola persona prengui consciència sobre la conservació, ja em val”.
En el mateix sentit es va expressar durant la cerimónia el director dels premis Ocean Photographer of the Year, Will Harrison: “Enmig d’una profunda crisi climàtica i de biodiversitat al nostre planeta blau, la fotografia dels oceans mai ha estat més important”. I va afegir: “Aquestes imatges són molt més que boniques. Són poderosos testaments visuals del que podem perdre i ens recorden la necessitat urgent de protecció”.
“Hi estic enganxat”
Com acaba algú tan aficionat a la fotografia submarina? Doncs d’una manera absolutament natural. “Vaig començar a bussejar, i m’agradava molt, sobretot per la part de naturalesa. Però em faltava alguna cosa”, comenta. “Fa 7 o 8 anys vaig provar la fotografia. A cada immersió aprens alguna cosa relacionada amb la biologia. A on poden estar les espècies, de què s’alimenten... Entres en una espiral i comences a comprar material”, diu.
- Toni Bertran carregat amb tot l’equip fotogràfic a sota de l’aigua
- CEDIDA
Cada cap de setmana, sigui estiu o hivern, se submergeix al Mediterrani, a la recerca de la bellesa marina i artística. Sobretot, a les platges Blanes –“em conec cada racó com si fos casa meva”–, tot i que també ha estat a Egipte i un parell de vegades a Indonèsia. Té dues espècies preferides: les meduses “pel seu sentit estètic i perquè tenen un moviment completament hipnòtic” i els cavallets de mar, “perquè són petits, fràgils i preciosos.
