Valsos, memòria i ironia per començar l’any a la Faràndula

El Teatre La Faràndula va tornar a convertir-se aquest cap de setmana en punt de trobada imprescindible per al públic fidel de l’Orquestra Simfònica del Vallès. El tradicional Festival de Valsos i Danses, amb doble funció gairebé exhaurida (dissabte a les 20 h i diumenge a les 11.30 h), va oferir molt més que una successió de peces festives: va esdevenir un recorregut simbòlic pel 2025, amb un programa on cada peça representava moments, emocions i, fins i tot, ombres de l’any que acabem de deixar enrere.

L'encarregat de dirigir aquest calendari musical del 2025 ha estat Xavier Puig, qui ha imbuït l'actuació amb els seus comentaris irònics i propers. El Mambo de West Side Story (escrit pel genial Leonard Bernstein) ha marcat el to inicial del concert; amb un ambient molt animat on el públic no podia deixar d'acompanyar la música del compositor nord-americà amb les cames.

El programa va continuar amb l’obertura de Die Fledermaus de Johann Strauss fill, una animada "opereta d'embolics" com va definir-la Puig. Un dels moments més celebrats va arribar amb La mosca, la sardana de Juli Garreta, presentada coincidint amb el 150è aniversari del naixement del compositor. Puig va convidar el públic a participar del joc sonor: "Ens ajudeu a matar la mosca?". Encarregant al públic la missió de brunzir com l'insecte i, seguidament, matar la mosca picant de mans. La sala es va convertir en un instrument més i el públic no va decebre amb la "seva actuació".

La soprano Laura del Río, convidada del concert, va aportar lirisme i elegància en diversos moments clau. Destacant l'emotivitat de la seva interpretació de l’ària Ah! non giunge uman pensiero de La sonnambula de Bellini, una obra que feia referència a l'apagada general que va viure la península Ibèrica un 28 d'abril, ja que aquesta òpera s'havia de representar al Lliceu aquell dia. Del Río ambé va brillar amb la seva interpretació d'En el Vallespir, de Martínez Valls, reforçant el vincle entre veu, territori i memòria col·lectiva.

 La Furioso-Polka de Strauss fill va servir com a "reivindicació contra la música feta per intel·ligència artificial", en paraules de Puig, defensant el valor irreemplaçable de la interpretació humana i les emocions que ens pot arribar a generar la música.

No va faltar la sàtira amb El sitio de Zaragoza d’Oudrid, reescrita amb el títol de La guerra de l’enciam per La Trinca, un homenatge a Toni Cruz que va morir aquest passat 15 de juliol. Tot plegat, sense oblidar que, com va recordar el director, "aquest 2025 ha estat l'any amb més víctimes mortals per conflicte armat des de la Segona Guerra Mundial", una ombra que Puig ha volgut contrastar amb la bellesa melangiosa del Valse triste de Sibelius.

La recta final va estar reservada al "rei dels valsos": El bell Danubi blau de Johann Strauss II la cirereta d'una vetllada musical única a la Faràndula. "Dona bona sort començar l’any escoltant valsos i danses amb la Simfònica del Vallès", va concloure Puig abans del darrer aplaudiment.