Cada Nadal, la Cava Urpí esdevé a Sabadell molt més que un espai escènic: és un lloc de retorn, de complicitat compartida i de fidelitat a una manera d’entendre el teatre com a exercici d’intel·ligència, cultura i humanitat. En aquest context ja gairebé ritual, la nova proposta d’Il·lús Teatre, Sort en tenim!, ideada i dirigida per Jordi Fité confirma, una vegada més, la solidesa d’una fórmula que no esgota, que té estil i que admet lectures sempre noves sense perdre identitat.
L’espectacle s’articula a partir de 31 esquetxos breus que funcionen simultàniament com a peces autònomes i com a parts de l’engranat general. El resultat pot recordar un zàping literari i escènic, però lluny de la dispersió: hi ha un ordre intern, una intel·ligència en el muntatge i una consciència clara del ritme que permeten passar de l’absurd més desfermat a la reflexió moral sense estridències. Aquest assemblatge fragmentari, més humanista que molts discursos que avui es proclamen com a tals, articula un recorregut per alguns dels grans temes universals: l’existència, la responsabilitat, el poder, la degradació moral, la imbecil·litat humana o l’honor, sempre abordats des de la ironia, el joc verbal i una lucidesa que incomoda sense pontificar.
El segell de Jordi Fité hi és omnipresent: un guió de densitat cultural, traduït i versificat amb una notable destresa —en col·laboració amb Joan Sellent—, que posa en joc referents de diverses èpoques i llengües amb una naturalitat gens impostada: de Calderón de la Barca a Wordsworth passant per Shakespeare, Pirandello i Plató. Jocs de paraules, dobles sentits, absurditats deliberades, notícies sobre la banalitat contemporània, gags de “cultureta”, incursions polítiques mesurades —amb l’encert d’incorporar un text d’Espriu— i sàtires tan actuals com la dedicada als terraplanistes o a la queixa recurrent contra la joventut al llarg dels segles o l’excessiva interconnectivitat, conviuen amb una precisió gairebé algorítmica en la distribució del protagonisme i en la combinació de monòlegs, diàlegs i números corals.
- Èric Alés, a `Sort en tenim!`, d`Il·lús Teatre
- David Chao
L’apartat musical, lluny de ser un simple complement, estructura l’espectacle per blocs temàtics. Les cinc cançons interpretades amb solvència i bona afinació per Èric Alés —amb peces d’Oriol Padrós, Radiohead o creacions pròpies— aporten contrast, cohesió, alhora que dialoguen amb el to general de la proposta. La seva participació en alguns números en quartet li atorga un protagonisme que intuïm li són escola teatral.
Escènicament, Il·lús Teatre opta per una austeritat elegant i suficientment vestida amb una il·luminació de colors canviants: pocs elements, ben calculats, que permeten que la paraula, el gest i el tempo siguin els veritables. No cal gaire més: la paraula i la força de la idea exposades des de l’escenari i de memòria per Mariona Ribas, Diana Torné i Marta Tricuera, les tres gràcies que serveixen aquest menú degustació.
- Diana Torné, a `Sort en tenim!`
- David Chao
Sort en tenim!? Sens dubte. Pel seu valor cultural i social, per la manera com participa de les humanitats i les arts, i per la capacitat de fiblar la sensibilitat sense renunciar a la suggestió intel·lectual. Ja seria hora que una proposta capaç de reproduir-se i renovar-se any rere any sense perdre essència —com una autèntica tècnica de tema i variacions musical— trobés un lloc d’estudi i reconeixement en l’àmbit teatral. Sabadell, almenys, pot continuar celebrant aquest Nadal escènic com un privilegi compartit.
