Assumpta Serna ha viscut més vides que ningú: a través dels personatges que ha interpretat a més de 140 pel·lícules i a gairebé una cinquantena de sèries, en una vintena de països. Precisament ha emprès una iniciativa per recuperar part d'aquest patrimoni, pel·lícules que a principis dels anys 80 van escriure les primeres línies de la història del cinema espanyol després de la dictadura. Serà la protagonista d'un cicle de quatre projeccions del CineClub a l'Imperial.
D'on neix l'interès de donar una segona vida a tota l'antiga filmografia, a través de la Família del Cine?
Algunes productores moren, les pel·lícules es perden, es queden en altres països i els actors i l'equip ens quedem com si no haguéssim treballat. La idea és conservar el patrimoni cultural del país i que els actors es quedin els drets d'aquestes pel·lícules dels 80 i 90 per poder-les promocionar en cicles com el de Sabadell. Creiem que, tal com està ara mateix el cinema, pot encoratjar els nois que ara comencen a parlar de coses diferents, perquè el problema és que hi ha una miqueta de cotilla, el cinema s'assembla massa i depèn molt de la política del moment.
Què diries que tenen a aprendre del cinema que heu fet als anys 80?
Hi havia coses que ara no es podrien dir per aquesta cosa del políticament correcte. Veig que no hi ha criteris de qualitat d'una pel·lícula. Estem en un sistema de subvencions que fa que hàgim de complir amb això i això i això: hem de parlar de sostenibilitat, que tothom estigui còmode amb aquest tema, que les dones estiguin representades en tots els nivells... Es fan pel·lícules perquè has de mantenir la productora i no perquè vulguis dir alguna cosa. Hi havia la valentia de poder parlar del que tu vols, el coratge de no tenir por.
Del teu immens llegat, hi ha alguna pel·lícula que preferiries no recuperar?
Potser pel·lícules que he tingut una mala relació amb el director o amb el productor perquè m'ho han fet passar malament. Però penso que el temps m'ha servit per destruir prejudicis i veure les coses diferents. Un dels valors del cinema és tenir trobades emocionals i fortes que fan que la creativitat surti amb força. Ara veig que són coses que crec que es poden solucionar a l'última època de la teva vida.
Quin director t'ho ha fet passar malament, si no et fa res reviure el moment?
Hi ha dos o tres directors al llarg de la meva carrera que m'han volgut trencar. Recordo que en una escena havia de baixar per unes escales. I estava a la meitat i... "Corta, otra". I una altra vegada, i una altra. Vaig baixar 30 vegades per l'escala! Què volia aquell tipus? Per què no em podia parlar clar? Volia trencar-me perquè pensava que el personatge havia de ser una persona trencada. Amb el temps he vist que era un noi que tenia una por que en aquell moment mostrava com arrogància. Amb els anys ets capaç de fer aquesta anàlisi.
Pionera a Hollywood, més d'un centenar de pel·lícules, una quarantena de sèries, una vintena de països... Hi ha qui et recorda per Aquí no hay quien viva. Si haguéssis previst que et projectava aquesta ombra al llegat, t'ho hauries pensat dues vegades?
Els guions d'Aquí no hay quien viva són els que més m'han fet riure! Mira, quan vaig fer Falcon Crest jo venia d'un món molt intel·lectual i vaig dubtar. No ho hauria fet, però ho vaig fer, i no me n'he penedit mai perquè vaig veure un altre món que jo no coneixia, de professionals que realment estaven al seu lloc perquè eren escollits per aquesta estupenda actriu i productora que es deia Jane Wyman. Era una família molt petitona, però alhora era gran per tot el que representava al món.
Es va acabar massa ràpid aquesta etapa?
Ells van fer-ho molt bé perquè els guions estaven molt ben preparats i, tres o quatre capítols abans que aparegués, ja parlaven del meu personatge. Llavors, quan vaig aparèixer, l'audiència va ser molt alta i el meu personatge va tenir molt èxit. Aleshores, el productor em va citar al seu despatx i em va preguntar si estava contenta. Jo vaig dir-li que a mi m'agradava més el cine. I em van matar als 15 dies.
Per què l'hi vas dir?
Havia fet vuit episodis i tenia ganes de fer altres coses i conèixer gent diferent. Estem escrivint un llibre sobre la ciència de la interpretació i estem veient que, neurològicament, necessitem tenir circuits diferents a cada moment. Si sempre fas la mateixa cosa, pot ser que siguis excel·lent amb una cosa, però et descuides de les altres.
Matador, d'Almodóvar, és el projecte més important de la teva carrera?
Crec que el més important va ser Dulces Horas, de Carlos Saura, que va ser la primera pel·lícula que em va col·locar el mapa del mercat espanyol. Com que feia tres personatges a la mateixa pel·lícula era maco perquè la gent va començar a dir Dulces Horas, d'Assumpta Serna. Quan vaig fer Matador, era més coneguda que Almodóvar, que just començava. Ens vam entendre bé, em vaig divertir i crec que va servir també molt per Los Ángeles. Hi vaig anar el 1988 i havia fet cinc o sis pel·lícules que em van obrir bastant les portes a un cinema interessant, independent, però no de grans audiències, a diferència per exemple de Banderas, que va fer una pel·lícula d'estudi.
Si haguessis escollit un altre camí, d'aquí un mes series a la gala dels Oscars?
Ja hi he estat, als Oscars, i he servit a l'Acadèmia de Holluwood molt temps. Però la fama no és una cosa que hagi buscat. Per mi han prevalgut els encontres macos amb la gent i quan vaig marxar era perquè m'encuriosia la indústria. El que sí que penso és que, més que les meves decisions, si hagués sigut francesa en aquell moment, els anys 80, m'haurien vist moltes més persones. Els espanyols arribem sempre tard. A França tenen Unifrance, hi ha un gran moviment cultural entorn del cinema i a qualsevol poble la gent va al cine. Hauria tingut un suport de tota la indústria que aquí no vaig tenir mai. He anat de solitària tota la vida. I si hagués fet alguna sèrie d'eleccions que podia haver fet en aquell moment, que no eren massa ètiques, m'hauria anat millor, també.
Com la famosa llista amb propostes de nòvios que et van oferir quan vas arribar a Hollywood per triomfar-hi? Hi havia Tom Cruse, oi? I qui més?
Warren Beatty també! Però només vaig tenir temps de llegir-ne tres i no me'n recordo.
Quines altres propostes vas rebre a Hollywood?
Vaig conèixer Harvey Weinstein quan rebia tota aquella adoració...
Et vas ensumar alguna cosa?
Era molt evident. Per l'educació que ens han donat les nostres mares, sabem exactament què passa en qualsevol moment. I sempre pots dir que no. Aquí, jo difereixo una mica del sentit de víctima. Potser sí, eh, que no has tingut una educació que no ha tingut aquests valors... Però tu ho saps molt bé... “Jo vaig amb aquest perquè després em donarà tal”, “si estic amb aquesta persona, m'escolta més o em pot dir més coses”, “no m'interessa, perquè no...”. Jo això ho he vist, aquesta manipulació. Actors, actrius, capellans i dones de neteja. És una elecció personal ètica. No hi ha tanta gent que no ho vegi, crec que la gent ho veu sempre...
Però potser et sents paralitzada i aleshores no pots dir que no.
No, sempre pots dir que no.
Però les urpes que deu tenir aquest home...
Encara el veig amb tres o quatre noies al voltant, guapíssimes. Me'l va presentar el meu amic Phillip Noyce en una discoteca que em sembla que es deia House of Blues, a Los Àngeles. “Ella és Assumpta, de Matador. I em va dir: “sí, sí, vine, vine”. I li vaig dir: 'disculpa, he d'anar al lavabo un moment'. I no vaig tornar. Sempre pots dir que no, sempre. Hi ha situacions que no cal afrontar, que pots dir que vas al lavabo. A mi, m'ha salvat de moltes. Pot ser que hi hagi gent que no ho tingui això, que no ho faci, sí, clar, però víctima no ho ets.
Però potser algú no ho sabia, d'entre les víctimes.
Hi ha noies que diuen: “perquè la tercera vegada...”. Perdona? La tercera vegada? Però si això es nota a la primera.
Hi hauria algun projecte que t'omplís fer ara mateix?
Ara tinc un projecte amb el Caye Casas, que és una persona que domina l'horror i, encara que no m'agradi extremadament fer por a la gent, veig que és un gran professional i una persona entusiasmada amb el que fa. Hi ha molts directors joves amb qui m'agradaria treballar, com Rodrigo Cortés, que té molta delicadesa.
