Ernest Prana era a l’estudi enregistrant la cançó en català que temps enrere havia utilitzat per demanar matrimoni a la seva dona. Fins aleshores, publicava música en castellà, però aquell moment a l’estudi va ser un punt d’inflexió. Es va mirar amb el seu productor, el sabadellenc Tato Latorre, i va notar-ho: “Va ser com tornar a casa”. El seu primer àlbum, íntegrament en català, es diu així, Torno a casa. El presentarà el dissabte a la CavaUrpí amb entrades exhaurides.
Nascut a Sabadell fa 34 anys, d’on són tots els seus avis, amb 5 anys va marxar a viure a Peralada. Les seves primeres passes musicals van ser el 2015 amb el grup de pop en català Crossing, format per la seva germana Marina i el seu millor amic Joel Riu. A les xarxes socials, va començar a triomfar amb versions de cançons en anglès, sobretot a Llatinoamèrica. Tan bé li va anar que l’empresa Sony va fitxar-lo: “Anava tot el dia amunt i avall amb l’AVE, però em va anar bé perquè a Madrid vaig poder conèixer molta gent i vaig veure diferents maneres de treballar”. En total, va crear 25 cançons, algunes cantades per ell en castellà i altres compostes per músics com Fran Perea, autor de la mítica sintonia de Los Serarno, 1 más 1 són 7. “Treballar amb ell va estar molt bé perquè l’havia admirat molt. A més, em va dir que tenia ganes de cantar en català i que, si mai ho feia, seria amb una de les cançons que vam compondre, Tu aire”. Aquell període va servir per explorar la creativitat: “Pensa que porto 15 anys amb la parella i a vegades havia d’escriure cançons de desamor”, riu.
Adeu a l’enginyeria industrial
Va deixar la carrera com a enginyer industrial per dedicar-se a la música. “Vaig passar de la feina més estable, on portava vuit anys, de dilluns a divendres, ben pagat, a la cosa més inestable que he trobat. Però a l’oficina no vaig ser mai tan feliç com ho soc ara amb la música”, explica. Vivia del contracte amb Sony i de vídeos musicals amb un toc humorístic per a grans marques al seu compte de Tik Tok, on acumula més de 200.000 seguidors.
Com a músic, va fer un altre gir en la carrera des que l’hivern de 2024 va entrar a l’estudi per enregistrar Que el viatge sigui llarg, el tema que després va publicar amb Sara Roy. “És una cançó amb massa valor per mi per canviar-la. A partir d’aquí, vaig veure que m’havia equivocat cantant en castellà. En català em van caure les màscares, l’alter ego, era l’Ernest qui parlava. És l’idioma amb què penso i que estimo, flueix la sinceritat”.
En aquest moment vital, la música va ser catàrtica, tant pels bons moments com pels dolents, recollits a Torno a casa. “Vaig acomiadar-me de la meva àvia a l’hospital i, de tornada a Peralada, vaig obrir les notes de veu del mòbil per expressar el que sentia. Poques paraules vaig canviar per compondre Marxa tranquil·la”. És fàcil deduir de què parla a Serem un de més, que va sortir un vespre de tranquil·litat a casa. També ha arraconat una mica la feina que feia a les xarxes socials, tot i que sí que fa alguns vídeos de publicitat en català. Li han sorgit noves oportunitats com ser director musical del programa Bestial, a 3CAT, una experiència a televisió que té ganes de repetir.
“Cantar en català ha estat un canvi per a bé. L’acollida ha estat fantàstica, m’he quedat al·lucinant. Vaig fer uns primers concerts en sales petites, en què es van esgotar les entrades. Ara he tornat amb una gira, i també s’han exhaurit entrades”, comenta l’artista, molt il·lusionat pel concert de dissabte, on trobarà amics i família: “L’any passat hi vaig viure un dels moments més especials de la gira, tant pel públic com perquè s’hi crea un ambient molt xulo. Hi haurà alguns convidats del Vallès que em fan molta il·lusió”. El seu somni és “acabar de consolidar el projecte, que es troba a un punt molt maco, i continuar fent gires durant molts anys com fan, per exemple, Els Amics de les Arts”. De moment, aquesta setmana ha començat a preparar el seu segon disc.
La temporada a la CavaUrpí
Laura Andrés i Roser Loscos no tenen res a celebrar el 14 de febrer, tot i així aquest dia, a les 21h, seran de concert a la CavaUrpí. “Mentre mig món celebra Sant Valentí, patrocinat pel capitalisme —entre cors, bombons i angelets amb sobrepès— nosaltres reivindiquem el que és nostre: Sant Jordi, el nostre veritable dia de l’amor, lluminós i universal”, anuncien sobre l’actuació. Ara bé, “no faran un lleig a l’amor” i repassaran cançons per riure’s i emocionar-se de l’amor i el desamor. “Una nit per cantar”, anuncien.
