Quan Laura Conejero (Barcelona, 1966) estudiava teatre li van dir que els actors eren un dels oficis que no serien substituïts mai per ordinadors. Però sí que ha estat així. Com a mínim, a la distopia satírica que ha escrit i dirigit Gabriel Calderón, Ai. La misèria ens farà feliços!, un èxit estrenat al Temporada Alta i que ha fet temporada al Teatre Lliure. El divendres 6 de febrer arribarà al Teatre Principal de Sabadell amb entrades exhaurides. L’actriu, que ja va triomfar a la ciutat l’any passat amb l’obra Un Déu salvatge, a l’escenari estarà acompanyada de Pere Arquillué, Daniela Brown i Joan Carreras.
L’obra ens situa en un futur distòpic, en una societat que està automatitzada per la intel·ligència artificial i en què els robots ho substitueixen tot, fins i tot als actors.
Sempre havíem dit que això no ens passaria, perquè la gent voldria continuar veient gent a dalt de l’escenari del teatre. Però els espectadors prefereixen triar les obres i exactament de quina manera les volen veure representades amb unes màquines perfectes que no s’equivoquen mai. En aquesta obra, ens trobem antics actors que es dediquen a assistir-los, carregar-los les bateries i a controlar que tot vagi bé. El Gabriel sempre ens recorda que els actors, que suplentem la identitat dels personatges, ara som suplantats!
La crítica diu que el públic riu molt.
Sí, molt! Però és que el Gabriel és molt divertit i les seves sortides també ho són molt. En els personatges, els veus una mena d’ingenuïtat... No puc revelar gaires coses, però en aquest futur, tenen les emocions regulades i, si es desregulen, pot arribar a ser molt divertit.
Com està funcionant?
L’obra ha anat molt bé a Barcelona i agrada molt al jovent. Això dona molta esperança perquè a vegades es diu allò que al teatre només hi van els jubilats. Doncs aquesta obra està agradant molt al jovent. Parla d’una cosa molt actual: la intel·ligència artificial. Tothom hi està reflexionant, amb por, amb esperança, amb curiositat...
Els quatre intèrprets heu conservat el nom a l’obra. És un gest fet expressament?
Crec que ajuda a tenir aquesta sensació de teatre a dins del teatre, de realitat barrejada amb la ficció. Hi ha una part de l’obra que, a banda de la intel·ligència artificial, reflexiona sobre la vida de l’actor, de com el teatre et retira una mica de la normalitat.
Què pot aportar Laura Conejero a l’escenari que sigui impossible per a un robot?
Avui en dia encara podem aportar molta humanitat. El nostre cervell encara no ha estat imitat realment per una màquina. Podem aportar emocions reals: els records bons i els dolents, el patiment... Tot això és material que tu com a actriu utilitzes. Això un robot avui dia no ho té. El que passa és que a això que et dic potser li queden quatre dies, eh? Sí, perquè els humans ens pensem que som una cosa molt especial, i potser no ho som tant. Potser som imitables i millorables. Tampoc ho hem fet tan bé en el món, potser val la pena que ens substitueixin. Això també és una reflexió interessant.
El traductor de l’obra és el castellarenc Joan Sallent?
Ha fet una traducció molt fidel, molt ben adaptada al català. Ho ha fet estupendament bé. Alhora, hi ha parts que no tenia sentit traduir-les, com els fragments de Calderón de la Barca que aquests actors retirats assagen des del seu espai, que està situat a un dels únics llocs que els robots no necessiten, que són els lavabos.
En els últims anys t’hem vist sobretot al teatre, i no tant en l’audiovisual. Ho has triat així?
Els actors tampoc tenim tant control sobre les nostres feines. M’han sortit personatges molt interessants i molt bonics al teatre i m’hi he quedat. En canvi, a l’audiovisual no m’han sortit.
Tot i així, t’agradaria tornar a fer audiovisual?
Potser ara faria una mica d’audiovisual, perquè el teatre és esgotador, i aquesta obra en especial encara ho és més pel ritme, la intensitat i la velocitat. És molt Gabriel i tampoc tindria gaire sentit no fer-ho així.
I és difícil viure només del teatre?
Si vols viure del teatre, amb una obra a l’any de vegades no hi arribes. Però depèn de la durada i de si hi ha gira o no. Jo he fet moltes obres que no feien gira, fas el mes i mig i ja està, llavors és molt poquet. Però, per exemple, l’any passat sí que vaig poder fer temporada amb Un Déu salvatge i després gira i aquest any el mateix amb AI. La misèria ens farà feliços!.
