Escoltar sense presses: Whendi Groo presenta el seu nou àlbum en una 'listening party' al Tallaret

El concepte de listening party consisteix a gaudir de l’escolta íntegra d’un àlbum, normalment en el mateix moment de la seva publicació. Sense adorns, sense interrupcions. Una proposta poc habitual en l’era de l’streaming, on sovint es prioritzen els singles i les escoltes repetides per sobre del plaer (gairebé ritual) d’escoltar un disc de la primera a l’última cançó.

Aquest diumenge 8 de febrer, el grup sabadellenc Whendi Groo ha portat aquesta iniciativa a la ciutat, al Casal Popular El Tallaret, amb la presentació del seu nou àlbum (…), titulat amb el símbol de parèntesis, publicat divendres passat. El projecte està format per Max Tuset i Daniel Roman, nucli creatiu d’un treball que, tot i ser signat com a duet, s’expandeix gràcies a una extensa xarxa de col·laboradors.

Tal com expliquen ells mateixos, "Com a nucli som nosaltres dos, però el nostre entorn d’amistats ens ha ajudat". Un entorn especialment ric a Sabadell, ciutat d’on provenen i que juga un paper clau dins del disc. "Tenim la sort que hi ha molt entorn amb molt talent a Sabadell, molts músics de molts gèneres, i al final és aprofitar això i, de forma altruista, anar jugant a fer música", comenta Roman.

Un viatge convertit en so

L'àlbum neix de les experiències vitals de Max Tuset durant un llarg període de viatge per Europa i Àsia, un autèntic tall en la seva vida quotidiana que dona nom al disc. "Per mi és com un viatge, és un parèntesi a l’existència. Vaig tallar amb tot", explica Tuset.

Aquest recorregut vital es tradueix en un viatge sonor que defineix llocs, persones i sensacions. La música de Whendi Groo es mou en un terreny espacial i atmosfèric, fent ús de sons de la natura (ocells, rius, ambients urbans) com a context, mentre transita amb naturalitat entre gèneres i estils, sense por ni límits.

El disc s’obre amb influències clares del jazz-fusió i el funk, evocant el Miles Davis més elèctric de Bitches Brew. Però també deixa espai per al repòs i la calma, amb moments de muzak d’autor gairebé addictiva, on destaquen especialment els arranjaments de Daniel Roman.

En aquest sentit, les influències identificables al llarg del disc són àmplies i diverses. El treball passa per l’estil calmat i relaxat de veus com Mac DeMarco, per moments de percussió que remeten al jazz nigerià de Fela Kuti, o per textures de guitarra pròpies de noves veus reconegudes del panorama actual com Hayden Pedigo. Un mosaic d’estètiques que conviuen sense friccions dins d’un mateix relat sonor.

Sabadell, Berlín i altres paisatges musicals

Entre totes les ciutats i paisatges que travessen el disc, Sabadell sobresurt per sobre de la resta. La ciutat protagonitza el tema Sbd, on col·laboren amb l’artista Desmai i on el so urbà forma part intrínseca de la peça. També destaca Berlin, una cançó que recrea una nit a la capital alemanya: "Recordo començar en un club de jazz i acabar la nit en un lloc de tecno, i aquesta dualitat és el que volia recrear a la cançó", explica Tuset.

Altres peces com Avalon evoquen comunitats alternatives a Itàlia, amb un so més orgànic i col·lectiu, mentre que la peça New Delhi explora el costat més incòmode del viatge. "És un tema realment desagradable, perquè l’experiència allà ho va ser. També és treure el tabú que la música ha de sonar bonica: a vegades ha de generar incomoditat", defensa.

Lluny de buscar protagonisme o fórmules comercials, (...) es presenta com una obra pensada per ser escoltada amb atenció. "És gairebè un treball d’enginyeria, cada tema té moltes capes". Un viatge musical sense normes, sense presses, i amb Sabadell com a punt de partida.