Paco Sánchez és un sabadellenc d’adopció que va arribar a la ciutat a mitjans dels anys setanta procedent d’Úbeda, en plena onada migratòria quan era un nen. Aquell viatge infantil no només el va portar a una nova ciutat, sinó que va marcar profundament la seva manera de mirar el món. "Era un noi molt observador", recorda, i afegeix que veure "els diferents paisatges i les diferents organitzacions de l’espai" va ser l’origen de la seva passió per la geografia.
- Paco Sánchez
- JUANMA PELÁEZ
Sobretot, el viatge
Geògraf de formació, docent vocacional, fotògraf, editor i viatger incansable, Sánchez ha desenvolupat una trajectòria polièdrica que sempre ha tingut un fil conductor clar: la interpretació del territori. "La cosa principal d’un geògraf és la interpretació de la cartografia, l’observació i sobretot el viatge", explica. Sánchez ha aplicat els seus coneixements en l’ensenyament (amb més de vint anys d’experiència en escoles i universitats com l’Escola del Vallès, CEURA o la UAB i màsters de periodisme de viatges), i també en l'emprenedoria amb diversos projectes.
Sánchez és fundador d'una empresa de serveis editorials especialitzada en guies turístiques i obres de geografia, oferint tres eixos clau: cartografia, redacció i fotografia. "Amb aquesta iniciativa vaig començar a treballar amb la fotografia perquè era realment el que m’agradava", afirma. Aquest treball el va portar a participar en projectes de gran abast, com la descripció de tots els municipis de Catalunya o la delimitació dels nuclis urbans de Sabadell per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. També va impulsar les primeres postals modernes de la ciutat, especialment en moments com els Jocs Olímpics del 92.
La fotografia, però, no només ha estat una eina professional. Fa més de vint-i-cinc anys va cofundar, amb Lluís Salom, una associació de fotògrafs amb una clara vocació social. "Volíem defensar els drets dels fotògrafs i fer reportatges més socials i reivindicatius, gairebé de manera gratuïta", explica. Avui, l’entitat compta amb milers de socis i té la seu a Barcelona. Com a autor de guies turístiques, Sánchez ha treballat a Europa, Amèrica, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. La seva mirada, però, s’allunya del turisme convencional. "La meva visió sempre ha estat des de les minories: ètniques, religioses, sexuals, de gènere", detalla. Aquesta aposta l’ha portat a interessar-se especialment pels Balcans, el Caucas o països sense estat, territoris complexos i sovint oblidats.
- Paco Sánchez
- JUANMA PELÁEZ
Viatger o turista?
Ha visitat més d’un centenar de països, però rebutja la lògica del viatge com a consum. "Actualment, està molt de moda anar a un país, fer-se el selfie i no mirar el monument", remarca. Per a ell, viatjar és molt més: "Recórrer el territori, conèixer la seva població, la política, l’economia, les infraestructures..." Recentment ha recorregut Síria durant tres setmanes. "És un país molt acollidor i molt més interessant del que ens expliquen", assegura, tot i reconèixer la destrucció i les ferides de la guerra. La seva experiència reforça una idea central del seu discurs: el punt de vista occidental crea relats simplificats sobre la resta del món.
Pioner també en l’àmbit digital, va crear webviajes.es, una de les primeres webs de continguts turístics creades a Europa fa gairebé trenta anys. Avui, continua viatjant ("com a mínim 6 viatges cada any"), o llegint mapes i revistes des de la ciutat, amb la mateixa curiositat de sempre. "M’agraden els països peculiars i petits", conclou. Una de les seves iniciatives més populars és Viajar con Paco, on ell mateix perfecciona un viatge i t'acompanya en aquest: "Ens sortim de la ruta i mostro llocs que fins i tot, no he descrit mai a les guies".
Sánchez deixa ben clar que ser un viatger és ben diferent que ser un turista. Recordant aquesta idea sempre que pot, com també va fer el llegendari escriptor i viatger estatunidenc Paul Bowles durant la seva vida: "Mentre que el turista, generalment, s’afanya a tornar a casa al cap d’unes quantes setmanes o mesos, el viatger, que no pertany més a un lloc que al següent, es mou lentament, al llarg d’anys, d’una part de la Terra a una altra".
