Dos dels paradistes més antics del mercat de la Creu Alta s'acomiaden: “Hi he passat tota la meva vida"

El pare de la Mercedes va arribar de Barcelona a Sabadell a remolc del seu negoci al mercat de la Creu Alta, un equipament que tot just obria les seves portes. Va ser un dels paradistes que van inaugurar l’equipament municipal, el 1966, i aleshores la seva família va acabar fent arrels a Sabadell. 59 anys després, no és d’estranyar que la Mercedes Rovira s’emocioni en acomiadar-se del que ha estat casa seva durant tota la vida, el bar Mercat de la Creu Alta. Ella i el seu marit, en Rafael Baeza, amb dècades de feina a l’esquena, deixen el seu negoci, pendent de traspàs. “Voldria que el negoci continués, la història de la meva família. Un cop es tanca, és més difícil de reobrir, i això dona molta vida al mercat”, exposa Rovira. La família té intenció de traspassar el seu llegat i, asseguren, ja han sortit interessats.

La Mercedes recorda com va créixer al mercat. Va començar a treballar-hi molt jove: “El meu pare va començar el 1966 amb la meva germana, i jo em vaig quedar un temps a Barcelona amb la meva mare, que tenia un altre bar… Però als catorze anys ja vaig deixar el col·legi i vaig començar a treballar al mercat”. Amb només set anys, ja anava amb la mare al mercat, on la pentinava abans de l’escola. Amb el temps, els seus pares van obrir un segon bar al mateix equipament.

Per a ells, el mercat és molt més que un lloc de feina; és una comunitat i una família.  “Hem viscut de tot, moments bons i dolents, però sempre amb la complicitat dels clients i de la resta de paradistes”, considera la Mercedes. En Rafael, que fa pràcticament 40 anys que treballa al mercat, defensa el paper del mercat en el comerç de proximitat: “El tracte, la confiança, la qualitat... això és el que un mercat ofereix. El que el diferencia d’una gran cadena o supermercat. Els clients venen buscant producte de qualitat i un tracte directe, que no troben en altres llocs”, diu. 

Malgrat els canvis en els hàbits de compra, amb supermercats i compres per internet, han sabut mantenir una clientela fidel i una proposta gastronòmica arrelada a la tradició familiar i al mercat de la Creu Alta. Ells, asseguren, han treballat sempre amb els productes frescos del mercat. “El secret ha estat seguir el mateix que em van ensenyar els meus pares: la dedicació, les nostres tapes”, afirma la Mercedes. Al seu bar s’hi ha pogut trobar fins ara –i fins a principis de novembre– tapes i entrepans variats, molts d’ells ja gairebé desapareguts de la restauració local: callos, mandonguilles, bombes, truites de tota mena o peix arrebossat, sempre amb producte fresc i de proximitat.

Tot i les llargues jornades, coincideixen que el més gratificant ha estat la relació humana que s’hi crea. “Tota la vida m’he dedicat a això, i els records que em quedo són molt bonics”, diu la Mercedes. Rafael recorda especialment les trobades amb altres paradistes durant el Nadal, quan el mercat s’omplia d’ambient. Els paradistes també hi ha hagut moments difícils i de molta responsabilitat. Però tots dos senten que el camí ha valgut la pena. “És cansat, sí, però el que t’endús és impagable: la gent, l’ambient, la vida que hi ha aquí dins”, sosté Mercedes. 

Ara, amb la jubilació a tocar, esperen que algú prengui el relleu i mantingui viva la flama d’aquest espai. “El mercat és vida, és barri, és proximitat. Si volen treballar, aquí es treballa. I si es manté obert, tots hi guanyem”, conclou Rafael.