Tots tenim algun amic o conegut que surt a córrer de forma habitual. "És fàcil, ho pots fer a tot arreu i només necessites unes sabatilles i uns pantalons", diu la Diana Cirera, membre de la UES. En els últims anys, molt probablement, aquestes persones de l'entorn que practiquen running s'han anat multiplicant, pràcticament a desenes, i amb les xarxes socials com a gran plataforma per compartir les fites assolides. Cada vegada està més present en la societat, especialment en les persones entre 18 i 35 anys, i té un denominador comú: el ja habitual story d'Instagram amb una foto d'una persona suada que porta roba esportiva i, al costat, xifres en blanc amb els quilòmetres, el temps i la velocitat. Aquest fenomen ja ha estat denominat popularment com l'efecte Strava.
Poder compartir les teves marques i comparar els entrenaments és, clarament, una forma de socialitzar. Segons dades de la mateixa aplicació, gairebé un 60% de les persones enquestades van fer noves amistats gràcies a aquest fenomen i, en el mateix informe, es detalla que un de cada cinc joves va tenir una cita amb algú que va conèixer fent exercici físic. Dels gimnasos, massificats i cada vegada amb un perfil de persones més concret, ara s'obre el nou món del running. "A la pandèmia, molta gent va començar a practicar esport a l'aire lliure i es va aficionar. Això ha creat un perfil de corredor que busca una experiència concreta, en què vol estar rodejat per gent i fer exercici des d'un ambient lúdic. És una forma de conèixer persones", explica Aleix Ribell, president de WeRun.
- Una noia, corrent pel rodal
- Victor Castillo
Aquestes relacions establertes arran de la pràctica esportiva també han generat un altre fenomen que és el dels clubs de social run. Si surts a córrer amb els amics, per què no incloure altres persones que fan el mateix? A la ciutat s'han creat diverses iniciatives similars en els últims mesos com el Café & Run, l'Estrella Run o el Run Club Sabadell. Aquest creixement també ha estat analitzat per Strava, que xifra en un 59% el creixement dels clubs de running en la mateixa aplicació durant el 2024. La gent prefereix construir relacions socials en un entorn esportiu que en un bar, per exemple. "És com una excusa per sortir a fer una activitat. També ajuda la gent que potser no aniria sola a córrer i en grup sí que ho fa", afirma l'Arnau Borràs, fundador d'un club de social run de la ciutat.
El fenomen dels clubs socials també va molt associat a persones que no volen competir i, generalment, veuen l'esport com una eina. "Fa anys, quan jo estava en grups d'entrenament, el principal objectiu era aconseguir el millor rendiment, però aquelles persones que tenies al voltant acabaven sent els teus amics. Ara, ho han enfocat d'una manera molt més social i també és positiu per persones que s'inicien en aquest món. És una gran idea, que ja existia a altres grans ciutat i a Sabadell calia", apunta Ribell. "Molta gent no vol sortir sola a córrer perquè, per la ciutat, pot ser avorrit. Anar amb altra gent ho fa més entretingut", analitza la Diana Cirera.
- Membres del club de social run, Estrella Run, al Centre
- David Chao
L'augment de corredors habituals és símptoma evident de salut en l'esport a la ciutat. Que més gent surti a córrer també vol dir que hi ha més potencials inscrits en les diverses curses que s'organitzen. Bona feina a banda, la Cap d'Any Race, la Corro contra el càncer, Sabadell corre pels nens, Race for life, La Llanera... a la ciutat l'oferta és gran i amb diferents perfils de participants i recorreguts, però el tret comú és que, des de la pandèmia, el creixement ha estat espectacular amb rècord de participació pràcticament en cada edició. "Jo penso que cada vegada hi ha més iniciatives així. Al final, de la mateixa manera que sortir a córrer és fàcil, una cursa és un tipus d'esdeveniment que es pot fer a pràcticament qualsevol lloc. La gent vol córrer, i per això l'oferta és molt gran. També penso que es promocionen més en els últims anys i això es veu reflectit en la participació", apunta Cirera.
"Com cada vegada hi ha més gent que practica esport, també hi ha més potencials corredors. Molts d'ells ho fan des d'un ambient molt més social que competitiu, llavors la feina aquí és crear aquest context festiu i de passar una bona estona, amb l'esport com a eix connector, però no principal, per a atraure la gent", assegura Aleix Ribell, organitzador de moltes d'aquestes curses. Aquest creixement del running social pot haver afectat els clubs esportius que han trobat una competència amb què econòmicament no poden competir. No obstant això, el creixement de l'esport social pot acabar ajudant el competitiu? "Crec que no ens afecta ni positivament ni negativament. Al final, nosaltres tenim molts atletes que fan curses de trail com a complement de l'entrenament. També hi ha corredors que comencen per fer alguna cosa i acaben sent competitius i busquen entrenadors nostres. Penso que hi ha espai per tothom i, a la llarga, ens pot beneficiar perquè hi haurà més gent que voldrà fer una passa més i entrar en l'atletisme", afirma el Jordi Molins, president de la JAS.
Per uns motius o per uns altres, per millorar el rendiment o per fer exercici físic, sol o en companyia, a la ciutat o a la muntanya o al riu, la conclusió és evident: l'esport cada vegada tira més i el running es troba en creixement. Serà una moda passatgera o es mantindrà en el temps? Encara és d'hora per poder respondre a aquesta pregunta.
