La cara 'B' de l'esport d'elit: la història de superació de Miguelete a Sabadell

Miguelete s'aixeca dues hores abans d’anar a l’entrenament perquè li agrada fer-se una dutxa freda, llegir al matí i beure el seu cafè sol. Està llegint 'El poder de confiar en ti'. Fa poc que ha descobert que prefereix evitar les migdiades per anar a fer una volta per la Rambla o veure sèries (si són policíaques o true crime, millor. És molt de 'Crims'). El portem a prendre alguna cosa a un establiment del Passeig, però, com sempre, està ple de gent així que ens dirigim cap a la plaça de Sant Roc. “A Sabadell em sento molt estimat i còmode, és una de les ciutats on millor m’he sentit," no dubta a confirmar l'andalús. Aquí ha viscut llums i ombres en tots els sentits. I és que darrere de l’etern somriure arlequinat, els gols i el bon humor, s’amaga un jove amb moltes capes. Un esportista que, en la seva estada a Sabadell, ha après que separar la vida personal de la laboral és la millor elecció.

Un suport incondicional

Ell mateix ho admet: anava a entrenar ennuvolat pels problemes personals, no gaudia i això pesava en el seu estat d'ànim. “L’any passat arribava a casa i no tenia ganes de res, simplement volia estirar-me i plorar o posar-me a escoltar música, evadir-me del món i no saber res de ningú. De vegades no encenia ni la tele, simplement m’estirava i passava tardes i tardes així…”, explica el futbolista, que de petit va ser batejat carinyosament per la seva tieta com a 'Miguelete'. El de Jerez, que s’ha convertit en un ídol de masses per a l'afició, admet que se li posa la pell de gallina quan recorda com de malament ho va passar la temporada passada, amb un gran inici i una davallada de rendiment evident, una mala ratxa que va aconseguir revertir amb la complicitat del Centre d'Esports. “El club mai m'ha deixat de la mà, volien recuperar la meva millor versió. El futbol té molt de ment i quan vaig començar a controlar-la gràcies a l'ajuda de la Belén, l'assessora d'alt rendiment del club, vaig poder tornar a gaudir i a fluir". 

La Belén Del Amo avalua cinc dimensions de la personalitat de cada jugador perquè cadascun pugui treure el millor de si mateix. Miguelete és el clar exemple de la importància d'aquesta metodologia. “L’energia no només prové de l’alegria. També neix del sentit, de la connexió i de l’acceptació”. Un futbolista pren centenars de microdecisions cada minut. No tot es pot controlar. Quan no pots canviar una situació, sempre pots decidir com respondre i aquesta és la vertadera força”, explicava l'assessora en una entrevista al D.S. 

Tot i no estar en el seu millor moment, l'andalús mai va escatimar en fotos, somriures o autògrafs per als arlequinats. “Ells no tenen la culpa del que a mi em passi. Si algú em demana una foto, això em dona alegria.” Com també el va ajudar formar part d'un vestidor unit, per sentir-se sostingut tot i estar lluny dels seus. El futbolista sempre ha estat un dels nexes d'unió, bromista i empàtic. 

Absolut amant del flamenc, va convertir 'La Cancioncita' de Niña Pastori en tot un himne per a l'equip. “Soc molt del flamenquito, del Barrio... Al vestidor ja estan una mica farts, però la cançó ens uneix. És la nostra banda sonora abans i després dels partits. Entre zambombas, palillos, panderos i victòries, el bon rotllo entre la plantilla és una de les claus de l'èxit del CES que ha estat l'últim invicte d'Europa aquesta temporada, com també del de l'ascens de Múrcia i Miguelete n'és un dels artífexs. Perquè no hi ha arlequinat que no hagi pujat a 'la Migueleta'. 

"El que més trobo a faltar és passar temps amb la família i els amics, les coses més quotidianes", reconeix. Com per exemple, veure la posta de sol a la platja de Valdelagrana, el seu lloc de calma. "No és la platja més bonica, però sí que és el lloc on vaig quan necessito pensar.”  Acostumat a espavilar-se sol, l'esportista mai havia trepitjat la capital vallesana, però sí que havia viscut a Catalunya. Ho va fer, a més, durant una etapa crucial, l'adolescència, quan va militar a la pedrera del Barça dels 12 als 16 anys. "Estem a un hotel aquí al costat, estigues tranquil, no sé quan et podrem veure", li van dir els seus pares per calmar-lo i que es llancés a l'aventura. "La primera setmana ja vam viatjar al Japó, i jo mai havia sortit de Sevilla." Al principi ho va passar molt malament, sobretot a les nits, però no deia res per no preocupar la família. "La Masia és una bombolla: t’ho donen tot, però després surts i comença el futbol real.”

Aquesta gestió de la pressió, de veure com alguns es queden pel camí, és una de les claus i ell ho ha pogut testificar de primera mà amb el cas del seu gran amic Ansu Fati. "L'Ansu ho va aconseguir tot molt jove i va ser molt complicat, sobretot quan li van donar el dorsal '10' (el de Messi)". El de Jerez, que enguany també du el '10' al Sabadell, està tranquil perquè aquí ha trobat un projecte sòlid i professional en què han mirat més enllà del seu talent i rendiment, el Centre d'Esports ha pensat a cuidar la persona. 

Quan està "fora de joc"

Enfocat plenament a donar el màxim sobre la gespa dia rere dia, Miguelete sap que hi haurà un "després del futbol" i per això reconeix que pensar en altres vies paral·leles a la seva carrera esportiva és important. Encara que ho ha deixat una mica de banda durant els últims mesos, està apuntat a una acadèmia per fer oposicions a policia. "M’agrada molt, i sé que ho puc fer quan vulgui”, afirma. Un altre dels talents ocults de l’estrella arlequinada, que l'ajuda molt a desconnectar, és la cuina. Amb la carbonara com a plat preferit no té vergonya d’admetre que mira tutorials al Youtube per aprendre receptes noves. “L’altre dia vaig fer un tàrtar de tonyina i tòfona talladet que em va sortir…”.

El món culinari li crida tant l’atenció que un dels seus projectes a mitjà termini és obrir un restaurant a la seva ciutat natal amb el seu pare. “Tenim un local al costat d’una de les esglésies més turístiques de Jerez i oferiríem tapes andaluses, l'objectiu és que la gent s'hi senti com a casa", exclama. Les 'tortillas de gambas' o els 'chicharrones' són les seves recomanacions estrella de la zona pels sabadellencs que vulguin visitar el sud. 

En aquesta temporada i mitja a Sabadell, el jove ha viscut un creixement personal evident. Està satisfet perquè ha pogut tornar-li als arlequinats tot el carinyo que ha rebut amb un ascens i ha après a gestionar les seves emocions d'una manera molt més sana. De fet, no descarta viure a la ciutat en un futur! Qui sap quantes voltes donarà la vida de l'esportista d'ara endavant, però a Miguelete ja li podem donar el carnet de sabadellenc adoptiu.