Quan el lideratge canvia d’escenari: la metamorfosi de Genís García

"Una alumna em va dir: ‘He buscat a Google Genís Garcia i t’he trobat a tu'". Aquesta és una de les diverses anècdotes que ha viscut a classe l'actual director pedagògic del Col·legi Bertran de la Creu Alta. El barri que ha estat casa seva en tots els sentits, on ha lluït el braçalet de capità del CE Sabadell i ha liderat l'aula des de la vocació i l'aprenentatge constant. “Dels mestres que he tingut n’he fet un popurri, i aquí estic ara”, explica l'exfutbolista, emocionat a la sala de professors de l'escola. 

Cert és que les dues passions transversals a la seva vida, el futbol i la docència, li venen de família. El seu pare era mestre i ell, el mitjà de tres germans que van destacar sobre la gespa fins a arribar a formar-se a la pedrera culer. Apassionat d’aprendre i d'ensenyar, del pare va heretar la convicció que l'escola és una eina de transformació personal. Un missatge que ha transmès tant als seus fills com als infants de l'escola. “Això s’acaba. Molt pocs arriben a l'elit i s’ha de tenir un pla B”.

Per a ell, la tensió de la competició no va ser un impediment per fer cas als consells familiars. "Compaginava el futbol professional amb la carrera de magisteri a la UB.” Fins i tot, alguns companys el reconeixien pel campus de Mundet. Durant aquella etapa, la seva rutina era una coreografia entre entrenaments, desplaçaments, classes i exàmens; però avui té clar que l'esforç va valdre la pena.

Després de gairebé una dècada formant-se al Futbol Club Barcelona, García, va fer un gir a la seva carrera futbolística: jugar a l'equip de la seva ciutat, el Centre d'Esports. Un gran canvi vital que va coincidir amb la seva arribada a l'escola l'any 97. Encara que a mitja jornada, de seguida va sentir que estava allà on volia estar.

De l'època com a arlequinat, el Genís guarda records que quedaran per sempre a la seva retina. Nou temporades en què es va convertir en un líder indiscutible dins el vestidor. Té clara quina és la clau del lideratge, tant al camp com a l'escola. Entre aquests dos mons, hi ha més paral·lelismes dels que pot semblar. "No cal trencar-se el cap. La base és utilitzar el sentit comú en qualsevol situació. Als col·lectius transcendeix la cohesió de grup per sobre de les aptituds individuals". Aquesta filosofia l’ha aplicat sempre: integrant jugadors de fora, fomentant la pinya i creant un clima on el tracte humà tingui tant pes com la competició o l’aprenentatge. Un aprenentatge que ha canviat de valent en els últims temps, com també el seu paper al col·legi. 

"El que fèiem fa 10 anys ha quedat obsolet. Potser cal revisar el sistema", sentencia el director que és crític amb la situació educativa actual al territori després dels fracassos dels informes PISA. García remarca que actualment la part emocional té molt més pes que l'acadèmica. "Estic superorgullós de treballar en aquesta escola per la qualitat humana de l'equip", confessa emocionat de nou. Ara, en el seu paper a direcció, ha reduït les hores a l'aula i sobretot es dedica a les matemàtiques i la llengua. 

Als seus 50 anys, l'esport continua formant part de la seva rutina, ara, però, des d'una altra perspectiva. "Vaig patir una lesió greu mentre jugava un partit de veterans i des d'aleshores no faig esport de contacte". Sorprenentment es va decantar pel running i ja ha fet vàries mitges maratons. Disciplinat de mena, si cal surt a córrer a les sis del matí. "Els nens haurien de practicar un esport, sigui el que sigui, sobretot per la part social. Relacionar-te amb companys diferents et fa veure altres realitats", aconsella García. 

Perquè sí, el Genís pot mirar enrere i recordar dues realitats vitals ben diferents, però hi ha coses que no canvien mai, com l'essència de ser del Centre d'Esports Sabadell. “Veig moltes samarretes arlequinades a l’escola i penso: Ole! Hi ha futur”.