El Sabadell de Ferran Costa ja va demostrar la temporada passada que és un d’aquells equips incòmodes i que els rivals no volen trobar-se’l. En una categoria superior, i amb molts jugadors debutant al futbol professional, semblava gairebé utòpic pensar que es podia repetir el model que tan bons resultats havia donat a Primera Federació. Lluny de la realitat, l’equip continua sent el mateix, es comporta de la mateixa manera i, de moment, els resultats són excel·lents, però la competitivitat també.
El Real Oviedo la temporada passada estava jugant a Primera Divisió, i diumenge va semblar un equip desdibuixat davant d’un Centre d’Esports que al ritme d’Urri i Quadri està levitant. No cal fer volar coloms. Tot just hem viscut sis jornades de lliga i això és molt i molt llarg, però quan tots els rivals coincideixen que el seu pitjor partit ha estat contra el Sabadell, potser el mèrit és de qui tens al davant i no únicament un demèrit propi. Com a dada, el líder totpoderós, el CD Castelló, només s’ha deixat dos punts en aquest inici de temporada, a casa i contra un Centre d’Esports que va estar molt més a prop de guanyar que de perdre.
Vindran males dinàmiques i cal tocar de peus a terra, però després d’anys al fang i d’un futbol, molt sovint, difícil de veure, l’afició gaudeix i omple la Nova Creu Alta gairebé de forma sistèmica. Cal enfortir el projecte al futbol professional. Això és tot just l’inici i la nova zona d’entrenament que estudien club i Ajuntament hauria de fer un salt de qualitat a la infraestructura. Ara, a la cresta de l’onada, és quan s’ha de fer el pas endavant.
