Com pot ser que ens estigui passant el que ens està passant al sud del país? Perquè no els està passant, ens està passant. Als guiris els venem que som Primer Món, però després passen aquestes coses de país subdesenvolupat. Evidentment, que pot ploure! Però per què no estem preparats per a això? On són els serveis d’emergència, quan se’ls necessita? I no parlo dels herois que treballen a peu de carrer en aquests serveis, sinó als malvats que han decidit que no calia invertir-hi més o que no valia la pena dedicar-hi recursos.
No voldria caure en el populisme fàcil, però és que se’m fa molt difícil no avergonyir-me de la classe política que ja fa temps que ens dirigeix el país. Per a qui es legisla? Sembla que hi ha comarques de primera i de segona, o què? Sembla impossible que ningú hagi pensat mai que en un terreny de rius i riberes com són les Terres de l’Ebre hi podia haver desbordaments o riuades. O és que sí que s’hi ha pensat, però tot i això s’ha decidit no fer-hi re? Com l’arbre massa a prop de la via.
Per què i, sobretot, qui, ha decidit que no calia prendre precaucions (ja no dic urbanísticament, que també, sinó en matèria de seguretat i de primers auxilis), de poder ser efectius si mai arribava la (tan previsible, perdoneu que m’hi reiteri) catàstrofe. M’he de creure, després del que l’any passat va passar a València i que encara avui se’n ressenten, que ningú va ser capaç de pensar que si algun dia plou igual, però una mica més amunt, el que els va passar a ells ens podia passar a nosaltres?
Fins quan haurem d’aguantar, catalans, tanta negligència? I jo ja no sé si la responsabilitat és d’aquest govern o dels d’abans, només sé que hi ha una gent que viu al sud de Catalunya que fa dècades que està menystinguda per l’administració. Perquè a Sabadell, quan hi plou molt, també es fan riuades, també podria haver-hi desgràcies (tots pensem en el 62), però ja s’han fet bé les coses perquè no passi (igual que a París o a Roma o a Londres o a Viena o a altres ciutats amb riu). I no cal ser una gran capital, fixeu-vos que Terrassa tampoc ha patit més riuades mortíferes, des del 62. Perquè s’hi ha fet bé les coses, perquè s’ha legislat com déu mana. No?
I no només a escala d’ajuntaments sinó de país. Però sembla que de vegades s’obliden, alguns, que segons quines comarques existeixen (penso en el groller error de la consellera a dir el nom –és que ni el nom!– de les comarques afectades, sí), i penso en com m’emprenyaria si qui es desprestigiés així fos el meu Vallès Occidental i tot seguit penso hòstia, és que com a català, ja m’emprenya molt que al meu país puguin passar coses com aquestes! I que potser comença a ser hora que es prenguin responsabilitats. I que potser l’única manera de resoldre les coses és a les urnes.
No és nacionalisme, em sembla, o no ho hauria de ser, voler el millor per al teu país, sinó autodefensa. Hi ha ningú, avui, que em pugui garantir que governarà per a Catalunya sense interessos ocults?
Cada cop plou més i cada cop em sento menys protegit per l’aigua que baixa.