El sensellarisme a Sabadell creix a un ritme que no admet mirar cap a un altra banda. Les dades de la Creu Roja que publiquem avui són contundents: 386 persones ateses de manera recurrent de gener a novembre, un 28,7% més que l’any passat. I si sumem les actuacions puntuals, la xifra s’enfila fins a 655 casos. Darrere d’aquests números hi ha vides que es trunquen i una realitat que, com admet el coordinador de la Creu Roja Sabadell, David Jové, està tensionant les entitats fins al límit, que treballen incansablement.
I, malgrat tot, hi són. Sempre hi són. La feina que fan les entitats que treballen amb les persones sense llar a Sabadell és senzillament encomiable. La Creu Roja, Càritas, Ningú Sense Sostre, LaFabri-k i Actua Vallès es troben entre tantes altres iniciatives comunitàries que, potser sense titulars, sostenen cada dia allò que l’administració —malgrat els esforços— no pot cobrir.
Ho fan en silenci, amb discreció. Ho fan perquè cal, perquè la ciutat no es pot permetre sostenir aquestes xifres. I perquè, quan les temperatures cauen, com ara, el carrer es converteix en un espai massa hostil per sobreviure-hi.
Aquest editorial és, sobretot, un reconeixement. Un agraïment explícit a totes aquestes entitats i a les persones que les fan possibles. Sabadell els deu molt més del que imaginem. I potser ha arribat l’hora que la ciutat, el seu teixit social i el seu teixit empresarial responguem al “crit d’alarma” que llancen les entitats: més recursos, més ajuda, més implicació.