Les assessores d’imatge tenim una nova distracció: el nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, i la seva dona, l’artista Rama Duwaji. A més a més del seu discurs polític, del paper històric com a primer alcalde musulmà i d’origen sud-asiàtic de la ciutat, entra en valor la seva comunicació no verbal política, amb modelets de roba que marcaran un abans i un després a la història. Una declaració d’intencions amb tots els detalls, calculats al mil·límetre: el vestit de Mamdani clàssic, negre, però amb corbata brodada i dissenyada per un creador indi, Kartik Research, que treballa amb teixits artesanals, processos manuals. Rama Duwaji va optar per roba llogada i deixada, vintage: pantalons de bermudes, botes amb cordons (marca espanyola Miista) i abric amb pèl sintètic dissenyat per Cynthia Merhej, una artista palestina libanesa. Van deixar clar que res estava fet a la babalà i que hi havia un missatge social en cada peça. Aquells qui són poc audaços amb l’estètica només van veure modelets modestos i foscos, però els qui ens hi dediquem vam detectar el nou valor polític, el de no afavorir el consumisme i de comprar a creadors independents per fomentar la producció local. Així i tot, les crítiques van ser ferotges i van comparar preus de què lluïen i la van posar a ella i a la seva imatge, com sempre, en punt de mira per qüestionar si encaixava amb el missatge polític del marit.
El que queda clar és que la parella són de la generació Z, més urbans, més compromesos amb la moda regalant amb aquest gest una sèrie de lectures culturals, simbòliques i polítiques. I s’ha aconseguit trencar amb el conservadorisme habitual d’aquest tipus de cerimònies amb marques de luxe que només enriqueixen uns quants, els de sempre. Un nou codi en la política, perquè la moda no és frivolitat, és part del discurs polític, de la narrativa, això sí, sempre que no es parli de cossos ni d’edats.