Tres projectes prometedors gestant-se a l'institut d'innovació del Taulí: "Hi ha unes 70 idees cada any. Algunes moren, altres prosperen"

A l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (l’I3PT) hi passen coses. Gestiona anualment fins a uns 70 projectes d’innovació. “Cada any entren entre 15 i 20 iniciatives i idees noves. Algunes prosperen i altres moren”, assevera Martín León, que lidera l’àrea d’innovació de l’institut. “Fer publicacions en revistes aporta valor acadèmic i teòric, i està molt bé; però la innovació ha de ser el pas per fer-ho arribar al pacient”, afegeix. És tasca del seu departament oferir suport a tot el personal per transformar descobriments i necessitats clíniques en prototips i productes viables, mitjançant col·laboracions amb universitats, centres tecnològics i empreses. I protegint els desenvolupaments amb patents o spin-offs –empreses derivades– quan és viable.

Com Better Care, nascuda el 2010 i avui ja considerada una scale-up amb més de 30 empleats i expansió més enllà d’Europa; Tailor Surgery, vinculada al laboratori 3D i especialitzada en guies quirúrgiques personalitzades; ANAIS, centrada en simulació amb realitat virtual; i el dispositiu HEECAP, que genera electroestimulació per a pacients ingressats a l’UCI. “Tenim vocació de fer spin-off, sí; però al final volem ajudar a buscar el format més àgil per trobar el pacient”, assegura el director de l’àrea. 

El cap d’innovació admet que combinar la tasca assistencial amb la investigació continua sent un repte. Aproximadament, un 95% dels investigadors són metges en aquest centre sabadellenc. “La pressió assistencial és alta, i és difícil dedicar-se a la innovació a temps complet. Però tenir clínics implicats és fonamental: veuen el pacient i poden adaptar les solucions a la realitat del mercat. Això és una de les claus de l’èxit de les innovacions sanitàries que surten d’hospitals”, assegura. 

Projectes incubant-se a l'institut

PHIRFAV: implementar la IA en la vigilància dels pacients d’hemodiàlisi

El projecte PHIRFAV, impulsat per José Ibeas, aborda un problema estructural de la diàlisi amb intel·ligència artificial. Entre el 10 i el 15% de la població mundial pateix insuficiència renal, i una part acaba en hemodiàlisi, un tractament que concentra una elevada mortalitat anual i un consum molt important de recursos. Una de les claus és l’accés vascular, especialment la fístula arteriovenosa que connecta el pacient a la màquina que fa circular la sang. “La màquina és excel·lent, però si la connexió no funciona bé, no serveix de res”, explica Ibeas. I ho il·lustra amb una metàfora: “És com tenir un Fórmula 1 amb les rodes gastades. Pots tenir el millor motor, però si les rodes fallen, perds la cursa”. Quan la fístula s’estreny, disminueix el flux sanguini i augmenta el risc d’infeccions i complicacions. El seguiment actual es basa en ecografies o sensors integrats a la màquina de diàlisi, però tenen limitacions logístiques i tècniques. PHIRFAV vol simplificar aquest control amb un sensor extern basat en intel·ligència artificial. “La idea és que puguis posar el dispositiu i saber immediatament si la fístula funciona bé”, resumeix. El projecte ja disposa d’un primer prototip i ha estat classificat com a producte sanitari per l’agència del medicament. “Tenim resultats prometedors i estem en fase de crear un prototip superior”.

Fístula3D: una solució amb peces 3D en fístules amb complicacions

El projecte liderat per Andrea Campos neix d’un cas clínic excepcional. Un pacient amb múltiples intervencions abdominals va desenvolupar una fístula enteroatmosfèrica: una perforació intestinal que aboca el contingut cap a l’exterior a través d’una ferida oberta, amb alt risc d’infecció i sèpsia. Les solucions disponibles no són les òptimes. “El que es fa a la majoria d’hospitals és adaptar tetines de biberó. Però acaba fugant amb facilitat”, recorda. L’equip va explorar alternatives i va decidir replicar un model, en col·laboració amb el laboratori 3D de l’institut, que hi té un rol molt destacat. El primer prototip, però, tenia limitacions: “Era massa rígid. L’abdomen és tou, canvia, i hi havia risc de lesionar l’intestí”. “I a partir d’aquí neix Fístula3D”, explica Campos. Es tracta d’un dispositiu personalitzat, adaptable a l’anatomia concreta de cada pacient i pensat per facilitar la cicatrització. La incidència és molt baixa —dos o tres casos per cada 100.000 habitants–. “Com que és poc freqüent, no hi ha gaire desenvolupament industrial al darrere”, admet la professional. Actualment, ha rebut finançament per completar la fase experimental. Ja han superat un estudi pilot amb autorització del comitè ètic i podrien aplicar-lo en un pacient si se’n presentés el cas. “Volem fer les coses bé”, conclou Campos.

MonQAI: una plataforma per agilitzar i optimitzar els assajos clínics

Des del Servei de Farmàcia Hospitalària del Parc Taulí, Miquel Cruel i el seu equip han impulsat MonQAI, una plataforma amb intel·ligència artificial per optimitzar la gestió dels assaigs clínics. Catalunya i Espanya lideren els assaigs a Europa. Al Taulí, se n’inicien uns 70 cada any, amb una vida mitjana de tres a cinc anys. “Això genera un acumulatiu molt important que conviu amb l’activitat assistencial”, explica Cruel. El resultat: “alta càrrega administrativa i risc de colls d’ampolla”. “Va sorgir d’una idea, però sobretot d’una necessitat que vèiem cada dia”, afirma. La plataforma identifica variables crítiques, calcula un índex de complexitat i genera alertes per millorar la coordinació. “No és només una eina de gestió administrativa: també anticipa riscos”, subratlla. Per exemple, en estudis amb medicació limitada a 15 minuts, el sistema activa alertes perquè tots els professionals implicats estiguin coordinats i el pacient rebi el tractament dins del temps òptim. Actualment, la plataforma integra més de 300 assaigs clínics en fase de validació interna. “L’estem validant aquí, però la idea és començar l’any vinent a fer proves en altres hospitals”, conclou Cruel. Per cert, el trobareu al Mobile World Congress, amb l’objectiu “d’escalar internacionalment”.

Els programes catapulta de l'I3PT

Per canalitzar el potencial innovador, l’I3PT ha creat programes estructurats que guien els professionals des de la idea inicial fins a la seva implementació. El primer d’aquests és GENES_IT, un programa destinat a la fase més primerenca de conceptualització.

Un cop la idea està ben definida, entra en joc BRING_IT, el programa estrella de l’àrea d’innovació. Aquest consisteix en un cicle de 13 sessions intensives repartides durant uns tres o quatre mesos, amb trobades breus de mitja hora que respecten la disponibilitat dels professionals. Durant el programa, cada projecte s’analitza des de quatre perspectives essencials: la clínica, per assegurar que resol un problema real; la tecnologia, per valorar la viabilitat tècnica; la regulatòria, que identifica els requisits legals i de seguretat; i la de mercat, centrada en la comercialització del projecte. “Conclou amb una Demo Day. Posem premis, ve jurat i intentem que vingui inversors o centre tecnològics, com un aparador”, afegeix León.