El Mercat Central de Sabadell és un dels edificis del centre de la ciutat que més impressionen a les persones que ens visiten. La llarga i complexa rehabilitació d’aquest edifici, dissenyat per l’insigne arquitecte Josep Renom, ha estat un model per a altres mercats municipals d’arreu del país. Disposar d’un equipament com aquest, quan el comerç petit està en crisi, ha de ser motiu de satisfacció per a tothom pel fet de mantenir viva la flama del producte de proximitat.
La reforma del vell edifici, construït el 1928, ha permès, des del 2004, disposar d’un mercat municipal de nova generació amb un model de gestió també adaptat als nous temps i amb uns serveis propis d’un centre comercial, però amb l’essència del que representa el producte de mercat.
Les imatges del passat 6 de novembre, en què queia aigua a dojo des de la coberta a l’interior, em van fer pensar en com estava el mercat abans de la reforma. Molts no ho recordaran, d’altres vagament, però els que vam viure amb intensitat la transformació d’aquell espai recordem que el vell edifici havia arribat a una degradació tal que el feia molt poc adient per la venda d’aliments.
Ves per on que han passat més de vint anys des de la inauguració del nou edifici rehabilitat i en falten cinc per arribar a la celebració del centenari de la seva construcció. El procés previ a la reforma va ser, com acostuma a passar, un estira-i-arronsa entre l’Ajuntament i els paradistes. Una part d’aquests es van mostrar totalment contraris a aquella reforma. No volien fer front als costos, però tampoc estaven preparats per al canvi de mentalitat comercial que implicava la rehabilitació del mercat.
Tot això va comportar moments de molta tensió i, fins i tot, enfrontament dins del mateix col·lectiu de paradistes. Dues de les persones que eren a la junta de l’associació de paradistes d’aleshores, el Domènec Altimira i la Cesca Sanmartí, ja no són entre nosaltres. La seva perseverança i la d’altres va contribuir que la transformació del vell mercat sigui una realitat.
El fet d’aconseguir que una part del finançament vingués de l’1,5% cultural del Ministeri de Foment va permetre alleugerir costos a les arques municipals i fer possible la faraònica inversió. En aquest sentit, sense que s’ofengui ningú, podríem dir que els paradistes que van seguir després de la reforma han estat uns privilegiats per disposar d’un mercat que és l’enveja de molts municipis. I no diem dels altres mercats de la ciutat.
I ara què? Doncs toca accelerar les reparacions i adaptacions que calguin perquè l’edifici pugui continuar lluint com fins ara. No es pot deixar degradar un actiu tan important com aquest. I això cal que ho faci el titular de l’edifici que és l’Ajuntament de la ciutat.
El que va passar el dia 6 de novembre ha estat la gota que ha fet vessar el vas, però cal pensar que no ha estat l’únic edifici que ha patit les conseqüències d’unes pluges que, malauradament, seran més habituals del que ens pensàvem. Com a prova d’això només cal preguntar la quantitat de peritatges d’assegurances que s’han fet aquests dies per aquest episodi de pluges. D’aquí que cal preveure les possibles afectacions futures. La climatologia ens obliga a repensar els nostres edificis.