Quin èxit va ser la cavalcada de Reis! Nosaltres la vam gaudir al centre de Sabadell, davant de la Casa Traveria i el Figuerola. I mentre esperàvem que arribés la comitiva reial, pensava “quantes cavalcades de Reis deuen haver vist aquests dos comerços”.
140 anys un i 100 anys l’altre. Quants reis diferents, quantes vestidures deuen haver vist, quants caramels deuen haver impactat en els seus vidres i, sobretot, quants nens es deuen haver emmirallat en els aparadors mentre saludaven els reis que passaven amb les seves carrosses.
Segurament les il·lusions dels infants són les que fan d’aquesta nit una de les més especials de l’any i sense aquesta innocència i aquests nervis, per als adults els reis no deixarien de ser uns senyors amb barbes. Però no és així! Veure com la tradició que perdura en el temps segueix creant aquell esperit de felicitat, nerviosisme i desig fa que nosaltres, els adults, també compartim aquests mateixos sentiments.
Penso que Ses Majestats són un reflex del que representen les dues botigues: comerços i tradició centenaris. I és que formar part d’una societat que comparteix una cultura és el que realment fa país. I aquesta tradició i aquesta cultura no s’entén sense els comerços que han passat de generació en generació, perquè ells també formen part del teixit històric de la ciutat. No puc estar més d’acord amb el cartell que es podia llegir en alguna botiga que denunciava la massificació de franquícies a Sabadell.
Vaig gaudir també perquè els qui van tenir el protagonisme absolut van ser el reis Melcior, Gaspar i Baltasar. Farà dos o tres anys, el Llaminer va ser el personatge que tancava la comitiva de la cavalcada, com si estiguéssim esperant la seva aparició. Aquest any, felicito l’organització, que fent participar els personatges nadalencs inventats de Sabadell van entendre que només esperàvem Ses Majestats i que ells havien de ser els últims a aparèixer.
Els que ens convertim en reis només aquella nit mentre els nostres fills dormen no hem d’oblidar que allò que fem té un sentit i té una raó de ser; que si volem que el dia 6 de gener de cada any sigui la culminació d’una gran festa que va iniciar-se el dia abans, hem de col·laborar amb la tradició i la cultura; i que si volem viure en una ciutat que estigui cohesionada, hem de ser partícips d’aquell teixit comercial que ha construït generació en generació el lloc on vivim.
Quan arribem al dia 6 de gener, ens trobem no només amb els regals que ens han deixat i que vam demanar a la carta entregada a l’Ambaixador, sinó que també gaudim d’allò que en diem el tortell de Reis. I sí! Tornem a fer una crida a la tradició i al costum. Què faríem sense les pastisseries que també són històriques de la ciutat?
Només vull acabar dient: visca el comerç local! Visca la tradició!