Quatre anys de la invasió d’Ucraïna: “La gent s’ha acostumat a viure amb l’horror, jo ajudo des de Sabadell”

El Yuri Atamanchuk va agafar l’altaveu i es va plantar a la plaça de Sant Roc, acompanyat de centenars de persones, el 24 de febrer del 2022, el primer dia que l’exèrcit rus va envair Ucraïna. Avui, quatre anys després, ha tornat a aixecar la bandera del seu país –en una plaça completament buida– entre lemes i retrets a l’atac rus. “He estat sol, però no m’importa. Només si a alguna persona li ha servit per a recordar-ho, ja em dono per satisfet”, expressa.

En Yuri va arribar a Sabadell molt abans de l’esclat de la guerra al seu país, fa 16 anys i ha fet vida a la ciutat. Però conserva part de la seva història –i de la seva família– a un país parcialment massacrat. “La gent s’ha acostumat a viure amb l’horror, amb drons sobrevolant casa seva i míssils. Estan molt cansats, però sobreviuen”, lamenta. Ell, mentrestant, treballa discretament des de la ciutat per ajudar el seu país.

Des del minut zero, en Yuri ha fet tot el que ha estat al seu abast pel seu poble: ha organitzat centenars d’enviaments d’ajuda humanitària i ha col·laborat com a voluntari amb la Creu Roja, fent d’intèrpret i de mediador, ajudant els compatriotes que arribaven a Sabadell a adaptar-se a la nova ciutat. Amb el pas dels mesos, però, el ritme d’aquesta tasca va anar a menys. L’arribada de refugiats ja no és massiva, però la situació continua requerint ajuda. “Moren cada dia moltes persones, i necessiten ajuda”, assegura. Treballa a un local d’hostaleria, on recull desenes i desenes de material hospitalari i generadors elèctrics que envia, a través d’una associació, a Ucraïna. “Aquest any l’hivern ha estat dur, hi ha gent que ha tingut entre una i dues hores de llum”, assegura. 

345 ucraïnesos a Sabadell

Sabadell ha tingut un paper clau en el conflicte, tant per l’ajuda enviada des de la capital del Vallès com pels refugiats que han trobat a Sabadell aixopluc. Des de l’inici de la invasió a Ucraïna, la presència de persones ucraïneses a Sabadell amb targeta sanitària s’ha incrementat de manera notable, segons els registres de l’Idescat. El maig del 2022, poc després de l’esclat del conflicte, la ciutat registrava 190 persones ucraïneses, però en només uns mesos la xifra es va duplicar fins a superar les 400 a finals d’aquell mateix any. Durant el 2023 la població ucraïnesa va arribar al seu pic, amb 465 persones a Sabadell, assolint el màxim al novembre i desembre. El predomini de dones —sempre al voltant del 60%— es manté constant al llarg de tota la sèrie, reflectint el patró general d’arribades a Europa durant els primers anys de la invasió russa.

L’any 2025 va consolidar aquesta estabilitat. A 1 de gener de 2026, les darreres dades disponibles, Sabadell comptava amb 345 persones ucraïneses amb targeta sanitària, una xifra que continua situant la ciutat molt per sobre del volum registrat al començament del conflicte. “Abans era molt estrany trobar-te persones parlant en ucraïnès, però ara és cada cop més recurrent”, explica en Yuri, que calcula que hi ha més ucraïnesos a Sabadell dels que computen als registres oficials. 

Unes conseqüències "devastadores"

Han passat quatre anys des que Rússia va iniciar la invasió a gran escala d’Ucraïna, una guerra que molts pensaven que duraria només unes setmanes. Però el conflicte s’ha cronificat. “Tothom vol creure que s’acabarà aviat, perquè és horrible. Però ja fa quatre anys i encara no es veu el final. Els ucraïnesos ho veuen amb més realisme: Rússia no vol acabar-ho”, afirma. 

“Ucraïna fa quatre anys que resisteix davant d’un exèrcit com el rus. Rússia es ven com el segon exèrcit més fort del món, però la realitat és una altra”, considera. “Rússia té uns 150 milions d’habitants, Ucraïna uns 30. Les pèrdues són molt dures per a nosaltres”, diu. Per a ell, la resistència del seu poble té una explicació clara: la supervivència. “Els ucraïnesos saben que si perden, la nació desapareix”.També adverteix que un eventual final no garantiria la pau. “La gent vol que s’acabi, però també té por de què passarà després. Si Rússia es queda tal com està, qui garanteix que no tornarà a atacar d’aquí a un any?”.

Segons explica Yuri, les conseqüències del conflicte armat són devastadores, especialment a les zones ocupades. Ciutats com Mariúpol, Bakhmut o Sievierodonetsk han quedat en ruïnes. “Mariúpol tenia uns 600.000 habitants abans de la invasió. Es calcula que en poques setmanes en van morir desenes de milers. Ara són ciutats fantasma”.

I, malgrat els 3.000 quilòmetres que separen Sabadell de Kiev, en Yuri creu que la distància no és suficient per escapar de la invasió militar que colpeja el seu país. “La gent pensa que una guerra a Sabadell és impossible, però tot pot començar d’un dia per l’altre”.