Es parla molt dels incendis forestals, però es parla molt poc de boscos.
Més d’una vegada he sentit comentaris com “a Catalunya hi ha massa boscos, per això hi ha tants incendis” i sembla que la resposta més fàcil sigui: com menys boscos, menys incendis.
És una visió simplista i a curt termini que desconeix el que és realment un bosc i la seva relació amb aquests incendis que flagel·len la nostra geografia cada estiu.
En realitat, les masses forestals són una de les millors defenses contra els incendis. El verdader origen de l’augment d’aquesta plaga és el canvi climàtic i les seves conseqüències són sequera i calor excessiva.
Però un factor importantíssim del canvi climàtic és l’augment del CO2 a l’atmosfera, i els boscos juguen un important paper en el seu control. Cinquanta hectàrees de bosc mediterrani poden compensar les emissions diàries d’un camió de 20 tones. Només cal pensar en els 1,3 milions d’hectàrees que té la superfície arbrada de Catalunya per fer-se una idea de la importància dels nostres boscos.
Però, a més, un bosc és una esponja d’aigua, un protector del sol, un regulador del clima i un refugi de la biodiversitat. És a dir, que eliminar massa forestal per evitar incendis és quelcom així com disparar-se un tret al peu.
No es tracta tant de suprimir boscos com de gestionar-los bé. I aquesta és la qüestió més difícil perquè afecta l’economia. A Catalunya, el 75% dels boscos són propietat privada i la seva majoria de difícil gestió i de poques hectàrees des d’un punt de vista forestal. La seva conservació es fa poc assumible individualment i requereix l’ajuda periòdica de l’Administració, cosa que no sempre arriba o, que quan ho fa, és insuficient.
Falta a escala de país el que podríem denominar consciència forestal, que és tant com veure en el bosc un bé comú en què el seu ús i conservació ens afecta a tots; al marge de si és o no propietat privada. És necessària una política d’ordenacions forestals i ajudes periòdiques a fons perdut perquè el manteniment dels boscos deixi de ser una pura despesa. Aclariments, tallafocs, neteja del sotabosc i lluita contra les plagues són i seran mecanismes imprescindibles. També el bestiar pot ajudar si es fa de manera controlada i respectant els períodes de temps que permetin la protecció de les plàntules: no podem oblidar que les cabres no tenen consciència forestal.
En resum, el bosc no és el problema, sinó la víctima i la solució.
[Carlos Diez, filòsof]