Fa gairebé quatre dècades que Ramon Margalef (Sabadell, 1959) viu amb un peu a terra i l’altre sota l’aigua. Ara, als 67 anys, tanca una etapa: Dofí Blau, l’escola sabadellenca de submarinisme que va fundar i que ha format més d’un miler de persones, abaixa definitivament la persiana. No és una decisió buscada. Les responsabilitats legals associades a l’activitat d’instructor l’obliguen a posar punt final. “Puc continuar fent immersions, que és el que vull continuar fent”, assegura Margalef, mentre, alhora, reconeix que l’escola “s’esfuma”: “He sondejat amics, coneguts i alguns antics alumnes, però de moment no hi ha relleu”, lamenta.
La seva història no ve d’una tradició familiar vinculada al mar. Quan tenia poc més de deu anys, Margalef, enginyer mecànic de formació, es quedava fascinat davant del televisor. Cada setmana seguia les aventures submarines de Jacques Cousteau: “Això ho he de fer jo”, recorda. Amb els primers estalvis no va dubtar-ho: “Em vaig apuntar a un curs a Unisub, i allà vaig descobrir que allò no només era una afició. Jo era molt mogut. Organitzava coses, sortides i immersions… I també vaig ser president durant vuit anys”, explica.
Va ser també en aquella etapa quan va descobrir el Mar Roig, un dels grans paradisos submarins del planeta. Primer amb viatges convencionals i després embarcat en els coneguts creuers de vida a bord. “Al Mar Roig hi ha una aigua molt transparent i una fauna i una flora impressionants. Això enganxa molt. Qui ho prova, hi torna. És un món increïble, el del submarinisme”.
A les aigües d’Egipte, Jordània i Aràbia Saudita va ser on també va conèixer una manera diferent d’entendre l’ensenyament del submarinisme. En un centre d’immersió va descobrir el sistema PADI. Aquell model el va captivar. Tant, que va decidir emprendre el seu propi projecte, el que avui és el Dofí Blau.
Paral·lelament, ha recorregut mig món perseguint fons marins extraordinaris. Ha buscat taurons a les illes Caiman, ha explorat les aigües de Madagascar, Costa Rica, Cuba, Florida o Sud-amèrica, però si ha de triar els indrets que més l’han impressionat es queda amb Indonèsia i les Filipines.. “Són espectaculars”, explica. No tant per la profunditat, sinó “per la vida que hi ha a pocs metres de la superfície: peixos tropicals, coralls i espècies exòtiques..”
Entre les seves obsessions fotogràfiques hi ha els nudibranquis, petits mol·luscs marins coneguts popularment com a baboses de mar. Minúsculs, acolorits i plens de formes impossibles, són una de les joies més buscades pels aficionats a la fotografia submarina. “Amb un bon objectiu veus autèntiques meravelles”, explica amb la mateixa il·lusió de qui encara se sent un aprenent.
Curiosament, després de tants anys sota l’aigua, no guarda grans històries de perill extrem. Sí alguns sobresalts, alertant que “l’experiència no es pot comprar. Necessites hores i hores, aigua i més aigua”. Durant tot aquest temps ha compaginat la seva gran passió amb la seva professió d’enginyer mecànic. Va continuar treballant fins al gener passat. “No m’he fet ric, però m’he fet més savi”.
Ara, i ja amb l’escola tancada, posa a disposició dels amants del submarinisme tot el material del que encara disposa: “I si algú vol les cadires i les taules, també”, conclou Margalef.
