Fa just un mes, una columna de fum visible des de bona part del Vallès alertava de l'inici d'un dels incendis forestals més importants dels últims anys a la comarca. Les flames van calcinar més de 200 hectàrees entre Sentmenat i Castellar del Vallès i van obligar a desplegar un ampli dispositiu d'emergències per evitar que el foc s'escapés cap a altres masses forestals i zones habitades. Trenta dies després, el paisatge continua marcat pels troncs ennegrits, però entre la cendra ja hi comencen a despuntar els primers brots verds.
Les imatges que ofereix avui la zona afectada ja difereixen, en certa mesura, de les de principis de juliol. Allà on fa poques setmanes només hi havia terra cremada, ara la vegetació torna a obrir-se pas. El cap de l'ADF de Sabadell, Jordi Gil, explica que la mateixa evolució del terreny ja es podia començar a intuir pocs dies després del foc. "Jo vaig estar a Sentmenat una o dues setmanes després i ja es veia que, tot i els arbres cremats, la part baixa començava a rebrotar", recorda.
Segons Gil, la humitat acumulada durant els mesos previs va ser determinant perquè les conseqüències no fossin encara pitjors. "Em vaig quedar sorprès de com poc avançava el foc i de la poca virulència que tenia, precisament perquè tot estava molt humit", explica. De fet, considera que si l'incendi s'hagués declarat unes setmanes més tard, amb el bosc molt més sec, "probablement estaríem parlant d'una quantitat d'hectàrees cremades molt superior".
Ja en els dies posteriors a l'incendi, els especialistes consultats pel Diari de Sabadell apuntaven que la natura començaria a donar senyals de recuperació abans del que podria semblar a simple vista. El sotabosc, les espècies arbustives i moltes plantes mediterrànies disposen de mecanismes naturals que els permeten rebrotar ràpidament després del pas de les flames.
Passejar avui pels camins afectats continua oferint una imatge impactant. Més enllà dels arbres cremats, el que més sorprèn és l'absència de vida. "El primer que sorprèn és el silenci. No hi ha ocells, no hi ha bestioles... Hi ha un silenci encara més aclaparador", descriu Gil. La fauna és una de les grans damnificades dels incendis forestals i la seva recuperació acostuma a ser molt més lenta que la de la vegetació.
