«Buchettino», un conte explicat al llit

[caption id="attachment_22764" align="alignleft" width="300" caption="Foto: R. Ribas"][/caption] Diu Chiara Guidi, la directora de Buchettino, que el conte del Polzet està pensat per ser explicat abans d’anar a dormir. Així que la companyia italiana convida a estirar-se i tapar-se amb el llençol als espectadors. La proposta arriba dissabte i diumenge a L’Estruch. «Excepcional, emotiu, intens, et posa la pell de gallina». Així convida Eulàlia Ribera, directora de LaSala Miguel Hernández, no deixar-se perdre aquest cap de setmana la visita de Buchettino, un espectacle de la companyia italiana Socìetas Raffaelo Sanzio que ha fascinat arreu d’Europa i que a Catalunya només s’haurà pogut veure al Lliure i a L’Estruch de Sabadell (dissabte 18 i diumenge 19 en sessions  les 12h. i les 18h.), amb aforament limitat a 50 persones. Un dormitori càlid Pensat per a un públic a partir dels 7 anys, els espectadors –nens i pares– no només es posen al llit de fusta sinó que es submergeixen en la foscor d’un càlid dormitori, on hauran d’afinar l’orella. I és que, a més de la narradora que explica la història del Polzet, té un gran pes en la proposta la tasca dels anomenats «sorollistes», uns tècnics que ambienten la història amb multitud d’efectes sonors. Chiara Guidi, la directora,  diu  que la companyia ha «adaptat» el conte clàssic de Perrault i que a l’obra «s’explica de forma literal», però «en les condicions que s’ha d’explicar, abans d’anar a dormir». I a més «es sorollitza», per donar a la història «tota l’energia sonora que conté». L’encarregada de l’adaptació és Claudia Castelluci, i la narradora varia segons el repartiment escollit per a cada representació en gira. Aquí serà catalana. L’escenografia és obra de Romeo Castellucci i el director de so Paolo Baldini. Tot i estar programada per LaSala, es presenta a L’Estruch (altres vegades han portat propostes al Principal) en el que anomenen «LaSala surt de LaSala». Amb una reconeguda trajectòria des de 1981 que inclou els festivals més destacats, la Socìetas Raffaello Sanzio s’ha caracteritzat pel seu teatre essencialment visual i plàstic, amb propostes que apel·len als sentits. La seva reinvenció del relat oral és «excepcional», assegura Eulàlia Ribera, de LaSala.