Sabadell fa un reconeixement als deportats de la ciutat als camps nazis

Sabadell commemora el dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust amb un acte de reconeixement als ciutadans deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Aquest dissabte, a partir de les 9 del matí es farà un recorregut per diferents punts de la ciutat de la mà de l’artista alemany Gunter Demnig per col·locar les plaques stolpersteine (en alemany pedres que fan ensopegar) amb el nom de cadascun dels 23 deportats sabadellencs morts als camps nazis. El punt d’inici del recorregut serà a les Cases d’en Sangés –al pont de la Salut– a les 9 del matí i acabarà al carrer dels Comtes cap a les 6 de la tarda. Cap a les 14.40 h està previst que Roser Ferrando, filla del deportat Emili Ferrando Rosell, llegeixi unes poesies davant la casa on va viure la família en començar la Guerra Civil, al carrer del Vapor. Cap a les 4 de la tarda, Rafael Monllor llegirà uns textos del seu pare homònim al carrer de Llobet. A la 1 del migdia a la Casa Duran es farà l’acte institucional en record i reconeixement als deportats sabadellencs. Hi intervindran Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils i Gènere, i Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. L’acte serà conduit per Elisabet Carnicé i es preveu diferents lectures i la interpretació musical del Brossa Quartet de Corda. Un cop finalitzat es el traslladaran al carrer de les Comèdies per acompanyar l’artista Gunter Demnig en la col·locació de més plaques. Un total de 59 sabadellencs van ser deportats als camps nazis. Eren persones que vivien o treballaven a la nostra ciutat en el moment d’esclatar la guerra. Les 23 llambordes són les primeres que es posen a partir de l’ordre alfabètic del cognom dels homenatjats. L’escultor Gunter Demnig pretén interpel·lar al vianant i que es pregunti qui era aquella persona, quan va néixer, on vivia o on i quan va ser deportada. Cada llamborda és única i es realitza a mà com a gest de respecte i humanitat, que, segons ha explicat el mateix artista, «vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis».