Cercant l’ombra perduda al Passeig

Al migdia, el passeig de la Plaça Major és un desert. Són comptats els que creuen pel mig a ple sol. L’ombra de les alzines va minvant segons l’hora però en el punt màxim d’insolació, a les 12 del migdia, ocupa un espai de 2,70 m2 aproximadament. Per fer-se una idea, un adult ocupa de mitjana entre 1,80 m2 i 2 m2, just per a una persona. A banda de la falta d’ombres, la situació dels arbres –sense cap mobiliari al voltant– tampoc convida els vianants a seure. “Hi ha bancs on no arriba l’ombra”, es queixa en Tomás Muñoz, veí del centre. Alguns negocis fins i tot es veuen obligats a tancar a les hores de més sol, com és el cas del bar l’Andana. El seu encarregat, Toni Vázquez, lamenta que els clients no vulguin seure a la terrassa. [embed]https://www.youtube.com/watch?v=OxlsYZ4ewgs&feature=youtu.be[/embed] Les alzines són joves i mesuren aproximadament quatre metres d’alçada. Són un arbre de creixement lent, el que entra en plena contradicció amb la provisionalitat de l’espai. “Aquests arbres no fan gaire ombra. Potser d’aquí a deu anys, sí!”, comenta un vianant, en Rafa. “Seria l’últim arbre que posaria”, deixa clar la paisatgista Ana Carol, que ha treballat en projectes a escala catalana i internacional. Assegura que l’opció més raonable era un arbre de fulla caduca, de tronc ample i de creixement ràpid, com el lledoner o el plataner, que a més suporten molt bé les inclemències de les ciutats, com la pol·lució. El consultor d’espai públic i mobilitat i professor de la UAB, el sabadellenc Pau Avellaneda, creu que una bona alternativa hagués estat una reixada de tela sobre el passeig, una fórmula semblant a l’Espai Ombra del passeig de l’estiu del 2017.