Indústria
4.0, crisi sanitària, ERTOs, atur...
oportunitats. La
Covid-19 ha traspassat les fronteres de l’estrictament sanitari per situar-se també en la diana del
debat econòmic. Ningú no pot predir el futur, però ja es comencen a dibuixar les línies de la
nova transformació del món laboral. Teletreball,
sectors emergents, una revolució digital que continua ‘in crescendo’ i nous hàbits de consum.
Quatre experts que participen a la primera
Fira d’Ocupació de Sabadell, que se celebra del 2 al 5 de novembre de forma telemàtica, posen llum a totes aquestes ombres. No hi ha consens total, però sí una conclusió:
el món està canviant i cal que empreses i professionals canviïn amb ell.
Les preguntes:
1.Quines creu que són les
professions o
sectors econòmics de l’era post-Covid'
2.Quins
valors creu que ha de tenir un
candidat per trobar feina o emprendre, a banda de la formació?
3. Com intervé la
tecnologia en la selecció de personal ara mateix? I en els afers laborals quotidianis?
4.Hi ha empreses que temen que la situació derivada de la Covid-19 els obligi a tancar. Quina creu que és la
clau de la supervivència de les pimes? I dels professionals?
Les respostes:
1.Dins del servei d’atenció a l’emprenedor ja estem detectant un canvi de tendència a Sabadell. Estem veient una deriva cap a la
desestructuració d’empresa, és a dir, les pimes aposten per
contractar serveis externalitzats amb persones autònomes. És a dir, hi ha una tendència a apostar per la feina dels autònoms per davant de persones assalariades. Cada cop és més freqüent. I les persones autònomes diversifiquen la seva cartera de clients. Els sectors que més estan creixent ara són els intermediaris de comerç i transportistes.
2.Una persona autònoma ha de tenir
dinamisme, estar molt atenta als canvis del seu sector, i diversificar la seva activitat. Ser actius per anticipar-se és molt imprescindible. L’autoocupació pot fer una mica de vertigen, encara estem molt encaminats a accedir a un treball assalariat. Però les relacions administratives ara estan molt més simplificades i cal conèixer-les per emprendre.
3.Les persones s’han vist abocades a utilitzar la tecnologia tant sí com no. I saber com funcionen és vital a hores d’ara. Un cop es domina, facilita molt els tràmits amb l’administració.
4.Diversificació, estar actius.
Estar molt atents als canvis i necessitat de clients potencials. L’anticipació als nous paradigmes permet que la nostra activitat se situï la primera de la fila. En tots els sectors econòmics hi ha aquesta oportunitat, només cal detectar la necessitat i crear la manera d’atreure-la.
1.Ha confirmat la necessitat d’adoptar estratègies que ja eren tendència. Ho determinarà la capacitat de les empreses per
reformular models de negoci segons els nous reptes. Creixeran les ocupacions relacionades amb les TIC, el Big Data, la comercialització o atenció al client; la comunicació i el màrqueting i un llarg etcètera. Però també les professions tradicionals que s’estan extingint. A la jornada parlarem dels nous reptes de les empreses i proposarem estratègies i noves oportunitats.
2.Cal tenir uns
interessos i motivació clars. Les nostres possibilitats seran les competències fortes o a millorar i els factors personals que ens apropen o allunyen del nostre objectiu professional. L’ingredient més potent que ens apropa a una feina és l’interès que ens genera. Les empreses saben que això es converteix en innovació, en un bon clima, en voler aprendre.
3.El
teletreball permet
acostar professionals a empreses que amb la presencialitat seria impensable. La tecnologia és una eina. La finalitat continua sent captar les persones amb competències que s’ajustin més i millor.
4.Han de quedar enrere les organitzacions que no s’adaptin a les persones. Ara, més que mai, cal incorporar les TIC, obrir-nos a nous mercats per ampliar una quota de mercat malmesa, aplicar la R+D+i per diferenciar-nos. El desenvolupament competencial de les persones s’incorpora com un factor de competitivitat més per al futur.
1.La crisi sanitària ha accelerat unes tendències necessàries que ja ens impactaven de forma directa: la digitalització i sostenibilitat. Els negocis
on-line s’han impulsat, i hi ha previsió que hi hagi una gran demanda en les feines vinculades a la digitalització. La tendència a la sostenibilitat es tradueix en la cerca d’uns perfils que facin possible la inserció de l’empresa en l’economia circular. En el sector tèxtil, hi ha molta demanda de relleu generacional. Fins al 2025, es calcula que caldrà incorporar
60.000 treballadors a Europa. Perfils de tota mena, però sobretot vinculats a la sensorització, el Big Data i la indústria 4.0.
2.
Les empreses hauran d’aprendre a aprendre. I es necessitaran professionals amb competències que ho facin possible, persones amb ganes d’adaptar-se i buscar solucions creatives als nous reptes que es plantegin.
3.Teletreball, entrevistes telemàtiques...tot això ha arribat per quedar-se. S’han desenvolupat projectes que mesuren en termes de Big Data el biotipus de diferents perfils de persones. Per què no emprar la tecnologia a l’hora d’escollir el perfil ideal per incorporar-lo a l’empresa?
4.La supervivència implica la competitivitat, s’aconseguirà si ens adaptem als nous reptes. No ens podem descuidar d’integrar els vectors de digitalització i sostenibilitat, les organitzacions seran digitals i sostenibles o no seran. I s’ha de modernitzar el sistema d’educació i vincular-lo a l’empresa.
1.Les ocupacions d’acompanyament i atenció a persones seran una explosió, l’atenció a persones i a equips professionals és un sector que va molt a l’alça.
Coach, dinamitzadors d’equips, psicòlegs...
2.En la recerca de feina es requeriran competències com l’adaptabilitat, la disposició a l’aprenentatge i la flexibilitat. També són clau les competències digitals i la competència d’identificació. O el que és el mateix: la capacitat d’identificar nous contextos en el sector laboral i actuar-hi. Els professionals que tinguin aquestes aptituds tindran més sortida laboral.
3.Hi ha un risc, caure en l’excés d’automatització. Hi ha aplicacions que faciliten la recerca i la identificació de competències, però requereixen una persona que orienti, que interactuï, que faci reflexionar l’entrevistat. I aquí és important l’
empoderament dels candidats: es poden identificar les emocions i analitzar el missatge que envien. La por ens està dient que ens preparem l’entrevista, que entrenem. Si aprenem a escoltar i aprofitar les emocions, ens poden ser de gran ajuda.
4.La
col·laboració entre pimes, deixant de banda l’estratègia de la competència. Les pimes acostumen a ser més àgils que les grans organitzacions. I els treballadors també han de ser àgils. Qui més ràpid se sàpiga adaptar, més garantida tindrà la supervivència. Crec que hi haurà un
boom de formació en els propers anys.
