Cardús: “L’escola té un paper molt rellevant en la cohesió social”

El sociòleg Salvador Cardús va presentar el dijous passat l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans sobre la cohesió social a la Catalunya del segle XXI. En una xerrada telemàtica, organitzada per la Fundació Bosch i Cardellach, el director de l’informe va detallar quins han estat els factors que han provocat que l’evolució de la cohesió social no hagi estat uniforme al llarg de dues dècades. Tanmateix, va voler deixar clar que un dels motius d’aquest treball era desxifrar si realment Catalunya es trobava immersa en una fractura, dividida. [caption id="attachment_169553" align="aligncenter" width="358"] Salvador Cardús, en una imatge d'arxiu/ CEDIDA[/caption] Un relat que Cardús va negar rotundament. Segons el terrassenc, els desafiaments globals dels darrers anys, als quals ell va anomenar “noves complexitats del segle XXI”, com els moviments migratoris, la recessió del 2008 o la irrupció de les xarxes socials, han estat claus per modular la cohesió social: “L’any 2000, un 2,9% eren persones nascudes a l’estranger. Hem acabat el 2020 amb un 19%. Respecte a l’atur, el 2006 teníem un 6,5% i el 2013 es va enfi lar fi ns al 23,1%. Una xifra desesperant, que ja veurem després de la Covid-19”, va lamentar. Amb aquestes dades, va comentar que Catalunya té un “problema” en obcecar-se a tenir la llengua catalana com a llengua comuna, de convivència.

L’escola i els barris

Cardús, optimista de mena, preguntat pel futur en termes de cohesió social, va ser molt explícit a l’hora d’explicar la importància de l’escola per enfortir els vincles entre persones: “Té un paper molt rellevant a mitjà i llarg termini. Sobretot, en la mesura que l’escola ha d’explicar en quina ciutat vivim, quins són els seus problemes i els desafiaments que té al davant. Una educació de proximitat”. Per últim, va explicar que en l’estudi “s’han descobert nous espais de vulnerabilitat dins les ciutats. No només entre barris, sinó a vegades en trams de carrers”, va afegir.