La síndica: “Sabadell encara no és una ciutat accessible”

Les queixes per l’(in)accessibilitat de Sabadell són molt recurrents a l’oficina de la síndica de greuges, Eva Abellan. Durant el 2021, el dret a la circulació va representar pràcticament una de cada deu queixes que va rebre Abellan, per darrere de les queixes sobre l’administració. Els sorolls, les vibracions, l’accés al trànsit, les zones segures per vianants o la promoció de vehicles no contaminants són algunes de les més recurrents. “Sabadell encara no és una ciutat accessible”. Abellan, de fet, va fer una actuació d’ofici el 2020 per reclamar un Pla d’Accessibilitat municipal: “Anem 12 anys tard, segons la normativa”. També demana al govern un Pla de Mobilitat Específic per a les entrades i sortides dels centres educatius o els entorns de la Nova Creu Alta.

Carrers a millorar

La Plataforma d’Entitats per un Urbanisme Sostenible (PEUS) va elaborar enguany un mapa amb les mancances en accessibilitat que hi ha a Sabadell. Quins són els principals problemes que detecta? La majoria d’incidències que s’han registrat als diversos barris de Sabadell estan vinvulats amb les voreres (40,3%), especialment als barris més antics com ara el Centre i la Creu Alta. També d’altres que van néixer amb l’onada migratòria dels anys 50, com Can Rull o els Merinals. Altres barreres arquitectòniques a l’espai públic que s’han detectat són els guals, les escales i rampes, la manca de passos de zebra, el mobiliari i la senyalització. “Hi ha moltíssima feina a fer, és una cursa d’obstacles moure’s per Sabadell, especialment a Ca n’Oriac”, exposa en Miquel Lechado, un veí que va en cadira de rodes. És especialment difícil el carrer de Lluçanès, per accedir a l’avinguda de Matadepera: el carrer acaba amb uns esglaons. I, per poder accedir-hi, cal baixar a la carretera.